"El senyor de la casa", Carl Theodor Dreyer

A la matinada del dissabte 18, vaig veure al Canal 33 la pel.lícula El senyor de la casa, títol original: Du skal aere din hustru. Pel·lícula muda Producció: Palladium Film, 1925 (Dinamarca) Direcció: Carl Theodor Dreyer / Durada: 107 minuts Guió: Carl Theodor Dreyer, basat en l'obra teatral Tyrannens fald d'Svend Rindom Fotografia: George Schnéevoigth (blanc i negre) Intèrprets: Johannes Meyer (Viktor Frandsen), Astrid Holm (Ida Frandsen), Karin Nellemose (antiga mainadera de Viktor), Clara Schnofeld (Alvilda), Johannes Nielsen (doctor)

Sinòpsi: Viktor és un home tirànic amb la seva dona i els seus fills que només es doblega davant la figura de la seva antiga mainadera. La mainadera, dona ja vella, intel·ligent i assenyada, vol fer-li veure a Viktor que ha de tractar bé la família i li donarà una lliçó fent-lo passar per una experiència humiliant.

Sóc conscient que pot no tenir cap sentit que comenti una pel.lícula de la tele, que acabo de veure perquè la vaig enregistrar en vídeo i que, per tant, no puc recomenar o desaconsellar, però no em puc estar de comentar-la pel fet que confirma que aquest director danès és un dels homes més grans que ha donat el cinema.Quan tenia poc més de vint anys, vaig veure pel canal que s’anomenava UHF la pel.lícula Gertrud de Dreyer, que em revolucionar internement, i considero que és la millor de la història del cinema.

Més recentment, a la Filmoteca, vaig poder veure la resta de les més importants Ordet (La paraula), La Passió de Joana d'Arc, Dies Irae. Totes aquestes molt colpidores i excel.lents. Ordet figura a la llista internacional com una de 10 millors pel.lícules de la història del cinema.

Malgrat que a la introducció de El señor de la casa se'ns diu que el que es representa ja no passa a Dinamarca, malauradament sí que està succeïnt ara encara a altres països. El començament de la pel.lícula ens sitúa a dos quarts de set del matí i la mestressa de la casa/esposa/mare està encenent el foc, preparant l'esmorzar i netejant la roba. Li diu a la filla adolescent, que l’ajuda a la casa, que no encengui ella l’estufa de carbó perquè se li faran malbé les mans. Més tard, el senyor de la casa/marit/pare s'aixeca i protesta perquè no té les sabatilles a mà, perquè el cafè no és a punt i no se li serveix a començament de l'esmorçar tal com ha repetit tantes vegades. L'home menysprea totalment l'esposa i l'esposa, una esposa atemorida que quan li parla li diu “rei”. En una escena, la mare de la protagonista que veu la situació que està vivint a casa i referint-se al marit, diu a la seva filla: t'estàs esgotant físicament i psicològicament, acabaràs malalta. Aquestes paraules de la mare, és a dir, de Carl Theodor Dreyer evidencien que ens està parlant de mobbing quan el mot encara que no s'havia inventat. Ara es parla molt de mobbing com si fos un fenòmen nou i és més que evident que a casa i a la feina sempre ha existit, però ara se li dona nom i per això se'n parla i ha tingut èxit el llibre EL ACOSO MORAL. El maltrato psicológico en la vida cotidiana, de Marie-France Hirigoyen, Paidós, Barcelona, 1999. I és que sembla que el mobbing estigui de moda fins al punt que les pressions que tenen els llogaters se'n diuen mobbing immobiliari, però el dit mobbing, pressió psicològica constant sobre un individu, ha existit sempre.No hi ha dubte doncs que Dreyer s'anticipà al seu temps en molts aspectes de la relació home-dona o en allò que en anglès se'n diu sexual politics

És evident que els actors del cinema mut havien de fer un doble esforç interpretatiu per a compensar la manca del cinema d'aleshores, en aquest sentit és magistral el treball de l’actriu vella que fa el paper d'antiga mainadera, poques vegades les mirades diuen tant.

P.S.- Després d'haver escrit això he sapigut que la pel.lícula comentada és la primera d'un clicle dedicat a Carl Theodor Dreyer i que, per tant, divendres 24 a la nit o, més exactament, a dos quarts d'una de la matinada del dissabte Canal 33 emetrà Ordet. Espero que doncs que això animi a mirar-la, però que ningú no em digui que és una pel.lícula lenta. Ho és. Les ràpides abans les estrenaven a Can Pistoles i ara Cinesa entre altres.