Acabo de veure Munich, dirigida per Steven Spielberg. Intérprets: Eric Bana (Avner), Geofrey Rush (Ephraim), Daniel Craig (Steve), Ciaran Hinds (Carl), Mathieu Kasovitz (Robert). Gènere: Acció. Llargada: 164 minuts. En aquest cas val assenyalar que a la pel.lícula es parlen sis idiomes, que són: grec, rus, àrab, francès, alemany, hebreu, italià i rus.
Tinc la lleugera sospita que no sóc l'únic ciutadà del món en sentiments contradictoris en relació al conflicte àrabo-israelí i que, resulta recomfortant, no sentir-se sol en aquest punt perquè el director de la pel.lícula, malgrat estar al cim fa anys, també s'hi troba. Aquest pel.lícula n'és un bon exemple.
I això té especialment mèrit quan el director és hebreu. Així, ens fa el retrat més humà que polític de la persona que ha de fer-se càrrec de venjar els crims fets pels palestins a les Olímpiades de Munich l'any 1972.
Així doncs, d'una manera succinta s'evidencia l'absurditat de la venjança i com treu l'home del seu lloc natural a la vida: una família i una llar.
És just en aquest sentit que es justifica veure la pel.lícula, la qual cosa no treu que és una pel.lícula dura perquè si es tracta de venjar uns morts, la resta de la pel.lícula són més morts. I al final ens hem de dir allò clàssic, de si els fins justifiquen els mitjans. I la pregunta val pels dos bàndols, com ho demostren els fets que cada dia ens serveix la televisió des de Gaza, Jerusalem, Tel-Aviv i ara Jericó.
8 comentaris:
M'han dit que és una pel·lícula molt interessant, efectivament, encara que no sé si hi aniré perquè m'han dit també, com ho fas tu mateix, que és molt dura.
En un altre ordre de coses, potser ja has vist el teu blog seleccionat al blog de blogs 'on anar'. Per si no és així:
http://onanar.net/2006/03/11/lherald-de-leixample/
Bon dia!!!
Sí, gràcies. Els de "on anar" van tenir la gentilesa d'informar-me.
Diuen que la pel.lícula mostra uns israelians més preocupats per la venjança que per assegurar la protecció dels seus ciutadans.
Però vaja, el que compta és la qualitat.
Ai Albert... El tema de les víctimes és tan delicat.
Passa una desgràcia, una barbàrie, una injustícia, una bogeria... i es comença una pilota de neu que cada vegada es fa més gran i més gran, agafa més velocitat i destroça tot allò que hi ha al voltant. Com es pot parar una bola de neu? És un gran tema Albert... Dolor d'ambdues bandes al cap i a la fi (i estic parlant dels veïns, de la gent "normal" que viu i que no sap de grans reunions polítiques, de gent que no sap molt bé per què a de sentir animadversió però és el que toca per tradició, de gent que no va triar nèixer aquí o allà, només vol treballar, portar els fills al col.le...). Petonets
sí PEDRO, se'ls va pagar -d'acord amb la pel.lícula- per venjar-se i res més; el problema els va venir a sobre perquè els venjadors en el fons, humans tanmateix, no són diferents dels qui en parla SON, la gent vol, volem, treballar, portar els fills al col.le i deixar-se caure en la monotonia perquè encara que menyspreem la monotonia, en el fons és el que volem i maleïm quan un alié ens la roba, com a Jericó, al Carmel, a Zarautz, Nova Orleans, etc., sigui el que sigui i pel que sigui
Tinc un amic madrileny que va parlar de la pel·li, us deixo la seva adreça per si voleu anar-hi. La reflexió que fa no està gens malament. Jo encara no l'he vist però això no vol dir que no estigui al cent per cent d'acord amb tot el que esteu dient.
http://lamiradadegioconda.blogspot.com
(Busqueu l'entrada del diumenge, 5 de febrer)
Al meu poble només hi ha cine comercial, per desgràcia (els Lauren films, que només es mouen a cop de talonari)
UN petó des d'un mar agitat, avui!
He fet la visita a la gioconda. Molt ben escrit i coherent, que es podria resumir amb allò de posar l'altra galta. L'ètica, com la llibertat, és indivisible, per tant, quan s'aplica, s'aplica en totes les facetes de la vida.
Hi ha amics, pel.lícules molt més dures que aquesta, o sigui, que no us talleu. El què més em va impactar: la nit que comparteixen en aquell pis de la mala mort amb els altres terroristes, "els altres", sense saber-ho. Això demostra que es pot conviure deixant de banda les posicions polítiques, encara que només sigui per una nit?
Publica un comentari a l'entrada