EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, de març 27, 2006

Oscar Pujol sobre Joan Mascaró i els UpaniΣads


La setmana passada vaig assistir a una conferència que tingué lloc a l’Espai Mallorca, carrer del Carme cantonada amb carrer d’en Roig. L’acte estava anunciat: Els Upanishads llegits per Joan Mascaró. Conferència a càrrrec d’Òscar Pujol, ideòleg i sanscritista, és també Director de Programes Educatius de Casa Àsia de Barcelona i autor del Diccionari Sànscrit-Català publicat a Enciclopèdia Catalana. Els Upanishads acaben de sortir a Editorial Moll.

D’entrada val a dir que l’Espai Mallorca és un lloc recomenat de visitar-lo per tota persona que tingui un especial interès per la cultura mallorquina: hi trobareu llibres, discs i begudes de tota mena, tot produït a l’illa. Té també un extens programa cultural.

Com es pot comprovar. el conferenciant és possiblement en l’àmbit de les lletres catalanes la persona més preparada en tot allò relacionat amb el sànscrit, l’India i l’hinduisme. En aquest sentit val a dir que Òscar Pujol també ha traduït els UpaniΣads, però l’objecte de la conferència no era la seva traducció sinó la que va fer Joan Mascaró del sànscrit a l’anglès i ara s’ha editat en català.

L’ideari –d’acord amb el conferenciant- de Mascaró com a traductor es pot trobar breument explicat a la seva Note on the translation a la BhagavaG¥tå. En examinar aquesta nota podem esbrinar els següents principis:

1. Desig d’incloure a la traducció totes les explicacions necessàries per a la comprensió del seu missatge.

2. Rebuig de certes accepcions establertes d’un mot a fi de ser més fidel a l’esperit de la lletra: Considering that the “letter kills, but the spirit gives life” I have avoided in few cases the accepted translations of the word.

3. Oferir una versió personal del text que confia en la pròpia llum de la raó. Tot i així, aquesta recreació llargament meditada ha de tenir en compte les traduccions i les interpretacions dels autors anteriors.

4. El traductor no ha de ser només fidel al text, sino a si mateix. La traducció serà, doncs, el resultat d’una intersecció entre l’esperit del text original i el mateix traductor.

5. Privilegiar el significat connotatiu per sobre del denotatiu. Un mot té moltes ressonàncies semàntiques i en un moment donat i per unes raons concretes podem palesar una determinada accepció: The words of a poem havem any waves of suggestion: I take the word “Dharma” in this case to mean Truth of the universe.

6. Les traduccions han de ser en una prosa clara i lluminosa. La lluminositat de l’expressió és un aspecte que em preocupa molt, doncs una expressió lluminosa és una forma de visió. Val a dir una comprensió directa de la realitat.

7. El significat d’un vers no depèn només de la denotació i de la connotació, sinó també de la seva música. La musicalitat és també un criteri de fidelitat, com si fos un aspecte fònic de la lluminositat: The meaning is weakened when the music is broken.

Crec que aquests set manament del bon traductor són interessants. En aquest sentit no deixe de ser oportú assenylar que Rabindranat Tagore va menysprear les traduccions que els especialistes feien dels clàssics sànscrits, però amb l’obra de Joan Mascaró va fer-ne un excepció i per això li va adreçar els mots següents:

I have too often seen UpaniΣads rendered into English by scholars who are philologists and who miss the delight of the immediate realisation of truth expressed in the original texts... And these are the reason why I fell grateful to you for your translations which fortunately is not strictly literal and therefore nearer to truth, in which is done in a right spirit and in a sensitive language that has caught from theose great words the inner voice that goes beyond the boundaries of words.

9 comentaris:

Son ha dit...

Molt interessant això que expliques Albert. Conec gent que fa correccions i traduccions i francament, és una feina que pot semblar senzilla però no ho és pas (si la vols fer bé). Gràcies per la recomanació de l'Espai Mallorca. Petonets.

Albert ha dit...

Gràcies per la comentari. Ah! I m'he deixat de dir que també hi ha un bar-resutarant

Viv. ha dit...

Tu post me llevó a interesantes páginas, gracias; siempre es un gusto pasar. Saludos montevideanos.

Anònim ha dit...

L?Espai Mallorca és un lloc excel·lent, trobar literatura i música de les illes no és fàcil. HI fan molts actes remarcables, com aquest. NO hi vaig poder anar però he escoltat per la ràdio un parell de vegades Óscar Pujol, la seva tasca és un d'aquells miracles que, de tant en tant, passen a Catalunya.

Pedro ha dit...

A l'Espai Mallorca Sam Abrams va recomanar els llibres de Guillem Simó (dietari) i Miquel Àngel Riera.
Quan vaig anar a buscar-los ja estaven esgotats, un èxit.

litos ha dit...

Com a traductor, t'he de dir que aquest ideari em sembla magnífic; farien bé d'ensenyar-lo a les universitats. Certament, quan et trobes davant d'una obra has d'estar tan obert al text com a tu mateix, i intentar que l'original "ressoni" dins teu abans de traslladar-lo a la teva llengua/cultura/realitat. Per això és fonamental que el traductor sigui capaç de trobar complicitats amb l'original que li permetin reflectir-s'hi i reflectir-lo. Un post molt interessant. Gràcies.

Montse ha dit...

Em sembla que traduir és molt difícil. Sobre tot, traduir una obra d'un altre autor. M'explico: de vegades jo em tradueixo a mi mateixa en els posts - per exemple- i descobreixo que hi ha coses que no tenen el mateix sentit en català que en castellà (no és que ho descobreixi ara tot de cop, vull dir que interioritzo que és així cada vegada que em topo amb un mot o amb una expressió que m'he de mirar bé com va per no dir una cosa per una altra). Si això em passa amb el que jo mateixa escric, trobo que traduir l'obra d'un altre, sigui una novel·la o un pensament, un poema o un llibre de receptes de cuina... ha de ser realment difícil.

I què penseu del doblatge? (ja sé que és diferent, ja ho sé) però què en penseu? de vegades veus una pel·lícula doblada al català o al castellà i només de sentir certes veus ja marxaries del cinema. O al revés... No?

ui,ui,ui, que ja me'n vaig "por los cerros de Úbeda" (expressió que m'agrada molt en castellà i que traduïda al català faria riure, encara que segur que hi ha un equivalent que en aquest moment no trobo)

Bonanit,senyors contertulians... petonets, senyor de l'Eixample!

litos ha dit...

Sí, Arare, trobo que els doblatges són un dels motius que més poderosament haurien de fer despertar un interés viu de tothom per aprendre idiomes. Ara, que podria ser pitjor: sabíeu que a Rússia, encara avui, la majoria de pel·lícules estan doblades per nonés dues veus, un home que fa tots els personatges masculins i una dona que fa els femenins? I que a més a més no sincronitzen el que diuen amb els llavis de l'original? És com un doblatge de sèrie d'animals, on sents l'original de fons... horrorós. I, encara, això quan no és un sol doblador que fa tots els papers de l'auca!

Albert ha dit...

son: doncs, això, no et perdis una visita a l'Espai Mallorca
b-berrie: gracias por la visita
júlia: cert. Òscar Pujol és això que ara se'n diu un crack, i perdona per l'anglicisme, però dir un savi no s'estila
pedro: sort a la propera visita
litoshcka i arare: comparteixo tot el que dieu de les traduccions i doblatges. Això de Rússia és horrorós. Jo he de dir que sé anglès però no tant com per prescindir dels subtítols, però quan a la TV, en dual, pots comparar la mateixa frase en original i doblada, la versió doblada et sembla d'una persona educadeta sense esperit