"Syriana", de Stephen Gaghan

Avui he vist Syriana. Dirigida per Stephen Gaghan. Intérprets: Amanda Peet, Chris Cooper, Christopher Plummer, George Clooney, Matt Damon, William Hurt, Jeffrey Wright, Alexander Siddig.

Com sabeu aquesta pel.lícula no ha guanyat cap estatueta, però ni falta que li fa. La pel.lícula és pot classificar com de política-denúncia en el sentit que retrata, crec que fidelment, la política i corrupció que hi ha a les més altes esferes perquè tracta del trip-i-joc que es dona en el món del petroli a nivell mundial, que si els xinesos volen el petroli de Kahaztan, que si els americans el volen per ells, que si és patriotisme quan la corrupció serveix per a què el petroli vagi als E.U.A. i no a un altre lloc.

Com és una pel.lícula a l'estil de Short cuts, en la que diferents històries es creuen per formar-ne una, podem dir que hi ha vàries pel.lícules. Per exemple, està retratat molt bé com es construeix un terrorista-suicida-islàmic: primer perd la feina que tenia perquè la petrolera en la que treballava canvia de propietari, atur, lliçons de Coran, fe i suicidi.

Per altra banda, també es pinta l'absurditat de l'ofici d'espia, que és difícil saber si els guanys compensen la constant manipulació a què està sotmès.

Evidentment, el tema que s'emporta la tallada del lleó a la pel.lícula és el joc negoci-política. Crec que s'hauria d'inventar el mot quan les dues coses van perfectament juntes, potser ja es dona per fet, el cas és que diuen que quan Dick Chenney va veure aquesta pel.lícula va dir que li va agradar, però va posar cara de poker, la qual cosa fa pensar que es va donar per aludit.

Val a dir, que és una pel.lícula un xic complicada pel creuament que he esmentat i perquè encara que sigui una pel.lícula d'acció també té molt de diàleg, que, lògicament cal seguir.

És molt bona.