EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimarts, d’abril 25, 2006

Roses, llibres i soroll



No hi ha cap dubte que el Dia de Sant Jordi és una de les festes més maques del calendari català i jo he de dir del calendari barceloní. Aquest Sant Jordi que ha caigut en diumenge i he llegit que alguns no els agradi que caigui en diumenge, jo els puc contestar que precisament gràcies a què ha caigut en diumenge molts catalans no barcelonins han vingut aquest any a Barcelona i de passada han pogut visitar, per exemple, el Palau de la Generalitat.

Tots sabem que la UNESCO intenta que el Sant Jordi sigui una festa global... Si s'assoleix ho aplaudiré.

Tots sabem que al capdevall el llibre és una mercaderia i la tasca dels professionals del llibre és fer que el seus llibres es venguin tant como sigui possible.

Tots sabem també que la rosa també és una mercaderia i les floristes i altres intenten també vendre al màxim.

Com no sóc de cap dels dos rams l'intrusisme que pugui haver no és cosa meva. El que sí reclamo és el dret que la compra del llibre ha de ser tranquil.la. Uns ja saben quin llibre compraran, uns altres, encara que sigui per vici, tenen el costum de fullejar-lo primer. Això demana que el dia de Sant Jordi no es converteixi en una muixiganga en que s'atacostin continuament amb el vol una rosa?

Crec que aquest assetjament als passejants és impertinent i tant si es tracta d'una ONG o el que sigui, tant si són infants com no, crec que aquesta pressió al passejant que vol fullejar un llibre, els anglesos tenen un mot molt bonic per això perusal, no s'adiu amb la festa.

Per tot això demano un Sant Jordi amb un mica de silenci, que ja sabem que Barcelona és una ciutat mediterrània, sorollosa, però si us plau, no augmentem el soroll.

11 comentaris:

júlia ha dit...

Totalment d'acord, encara que em sembla que el soroll va a més, en la diada. La compra del llibre de vegades és gairebé una lluita, i segons a quines hores i en quins llocs, es fa impossible. Cal vigilar també les bosses de mà, és un bon dia per als 'cacos'.

Arare_ ha dit...

Sssssssssshtt!
Un petó silenciós.

Pedro ha dit...

El problema és el negoci de les roses és suculent per tothom.

Son55m2 ha dit...

Doncs noi! o ens estem fent grans o no sé ben bé però jo també em vaig posar de mala lluna: imposible caminar pel centre de Barcelona, imposible veure una paradeta amb tranquilitat... De tots els "productes de consum" el de la venda de llibres és el que més m'agrada (jo prefereixo que em regalin un llibre... ja veus!) però... horroròs!
De fet em va recordar quan vivia al gòtic tocant a portal de l'Àngel... aych Albert... Sóc molt tranquileta però per Nadal m'imaginava amb un "bazoca" al braç... Quina mala lluna!! Sortir de casa a fer la compra a la Boqueria era una missió imposible! Totalment d'acord... Potser no em va molestar tant el soroll... Més aviat aquesta història de "Vine! que la Posadas està signant!" I empenta! "Portes obertes a la Gene" No intentis arribar fins a plaça St Jaume des de la Catedral que la gent es pensa que et vols colar i et mossega... Bufff... Estressssss.
Petonets.

Albert de la Hoz ha dit...

júlia: D'acord. Res a dir.
arare: Rebut.
pedro: Si parlo de mercaderies és que reconec i admeto el negoci. Tots hem de viure, però no admeto la incivilitat. Jo no vull que la Rambla Catalunya es converteixi en un mercat tercermundista. Més clar?
son: Sort que no som a EUA, que tenen permís d'armes i tu series perillosa, M'has fet pensar en Un día de furia. Estic d'acord amb el teu matís, no és tant el soroll com se'm plantin al davant, intorrompent el ja difícil pas per dir-me: "una rosa 3 euros".

ferrancab ha dit...

Jo també em dec estar fent gran perquè cada dia em resulta més desagradable això de les festes multitudinàries. Demanar una festa sense soroll és gairebé tant com dir que s'havia d'aprobar l'Estatut que sortís del Parlament però somiar val la pena.

Rosa_Maria ha dit...

Jo, encara sóc més vella. No em vaig moure de casa perquè m'ho vaig veure venir. A més a més, això d'anar a comprar llibres ja és com un terrible vici. No puc entrar a un gran espai ple de llibres que no m'en compri un o dos. I la casa és tan petita! Tinc molta feina acumulada ...
Enhorabona pel blog.
Un petonarro ...

Albert de la Hoz ha dit...

Ostres! Agraeixo a tots els comentaris, però quan penso que vaig dedicar més temps a fer la foto, muntatge del llibre i la rosa, tot plegat, que no pas escriure em dit "catxis la porra!". Evidentment la rosa és la que vaig regalar a la dona el dia 22, però això ahir estava una mica passadeta.
Perdó, gràcies pel que tu dius també Rosa Maria.

Albert de la Hoz ha dit...

ferrancab: Cert xic, tots ens fem vells, però no hem de perdre l'ànim per seguir demanant el que creiem just.

Joana ha dit...

Doncs mira, Mataró és més petit, però jo em vaig estalviar una part de la "bogería" comprant el llibre dissabte, no és el mateix. ho se, però cada vegada m'agraden menys les multituds..
Apart d'això, m'agrada molt aquesta diada, les roses i els llibres.
Un petonet.

sílvia ha dit...

sisi, totalment d'acord... A mi ja em semblava que hi havia massa gent a Molins de Rei, però aquest any visc a Barcelona i la cosa és 100 vegades pitjor!!! Ufff, em sembla que "me'n vaig me'n torno a casa", com els Sau, perquè aquesta ciutat és una bogeria...