He descobert una senzilla col.lecció de llibres de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) amb el nom de VULLSABER. Els temes dels llibres són diversos i, per tant, qualsevol pot trobar un títol que li interessi si pretén entrar en un camp nou. En el meu cas he llegit L’escriptura xinesa, de David Martínez Robles, Editat per la UOC, Barcelona 2005, de 98 pàgines.
D’entrada he de dir que no és un llibre per a aprendre el xinès, entre altres coses perquè això no s’assoleix amb menys de cent pàgines, sinó del que es tracta és de fer-se una idea de com funciona aquest idioma oriental tan diferent al nostre i que, com diu l’autor, amb una càrrega ideològica molt potent.
Encara que per aquí des de qualsevol tribuna tothom s’omple la boca sobre la família el fet és que la família ha estat la base de l’organització social i administrativa d’una manera aclaparadorament superior que aquí fins el punt que el xinès distingeix entre germà gran, mitjà i petit, i germana gran, mitjana i petita; que si la tia és de banda materna o paterna, etc.
Un altre aspecte interressant és el masclisme o patriarcat que ja es manifesta en el caràcter per dir dona, que to i que els caràcters xinesos han evolucionat en els seus tres mil anys, aquest caràcter dibuixa una dona agenollada (passiva), mentre que l’home camina. Quan la dona es casa s’uneix en matrimoni, mentre que quan es casa l’home obté una dona.
Un aspecte ben interessant és que el xinesos no fan la distinció que es fa aquí de cor i cervell (sentiment i pensament) l’autor ens diu que El fet que els xinesos pensin amb el cor implica una manera diferent de percebre i entendre el món. També ens diu que No és pas casual el fet que, el budisme es confongués amb el taoisme xinès, del qual havia pres gran part de la seva terminologia.
Un altre aspecte suggerent i que lògicament simplifico fent una curta cita és No hi ha cap gènere literari més genuïnament xinès que la poesia, considerada per molts com una de les més singulars del món.
Finalment: l’autèntica Gran Muralla xinesa no va ser construïda amb pedres i terra piconada per defensar-se dels bàrbars de les estepes del nord; en realitat, la llengua i l’escriptura han estat una barrera molt més formidable per als invasors... els diferents invasors de la Xina van acabar sinitzant-se... més tard o més d’hora aquests bàrbars van adoptar el xinès com a llengua pròpia.
Actualitat sobre Xina
10 comentaris:
Veig que t'interessa la Xina, el gegant adormit, en parles bastant. Senyal que estàs al dia.
Doncs si, ho has encertat.
Justament estic fent un treball per a l'assignatura de xinès relacionada amb aquest aspectes culturals lligats a la llengua, jajaja!!! I precisament per fer aquest treball he aprofitat el llibre del Manel Ollé que vas recomanar, moltes gràcies!
Algu va dir que fins i tot aprenent la llengua, les diferencies psicologiques son masa grans. No podia entendre la seva manera de pensar.
Pero intentar-ho ha de ser tota una descoberta apassionant!
Ei, Herald, jo no diré res sobre la Xina, perquè no en tinc ni idea! però si que et vull agrair la inclusió al teu bloc dels diccionaris aquests que hi has posat, que van la mar de bé! Bona nittttt!
Només dir, encara que sigui repetir, el ja dit ahir; encantat de conèixer-te.
judith: M'ha fet molta il.lusió haver-te estat útil, però pel que dius, crec que aquest llibre també te'n seria. Sort amb l'assignatura.
dan: Ho has posat molt bé i ho has encertat, precisament el que jo cerco és que aquestes diferències tot i ser molt grans, no podem oblidar que són tan humans com nosaltres i, per tant, tampoc massa diferents.
arare: M'alegro que els diccionaris et siguin útils. Espero posar-ne algun més.
el pensador: També encantat de coneixe't i m'alegro que siguis de carn i d'ossos perquè jo fins ara t'imaginava com l'escultura de Rodin. La realitat esvaeix allò imaginat.
M'he enrecordat allò que vaig sentir alguna vegada: Llengua i pensament units; tal qual parles-tal qual penses. Petonets
son: Cert. Encara que ha fet fortuna allò que els ulls són el mirall de l'ànima, el veritable mirall és el que diem.
Felicitats David pel llibre.
Sempre m'ha entusiasmat la cultura xinesa i ara he de preparar un discurs al respecte.
Sense cap dubte utilitzaré el material del teu llibre.
MOLT AGRAIDA!!
Publica un comentari a l'entrada