dissabte, maig 20, 2006
Un poema
Aquest silenci
Aquest silenci nostre deus vetllar-lo,
tu, des de lluny, amb la mirada encesa,
amb aquells ulls tan clars de quan somreies
i compartíem tots la teva joia.
També nosaltres et pensem, i ens omples
la quietud de fondes placideses,
de llocs, de noms, de veus que no canvien.
Tot, pel record, se’ns fa més assequible,
I és com si un vent suau dictés preguntes
que podem contestar només mirant-te.
Vas viure poc entre nosaltres, i ara
ets un jonc que creix sol a la ribera
del nostre fer i desfer de cada dia.
Mai cap tempesta no podrà arrencar-te’n,
I si algun cop un vent d’oblit et vincla
quan et redreces altra volta, esclaten
tots els colors i et sentim molt més pròxim
vetllant com sempre aquest silenci nostre
des de les teves clares llunyanies.
Miquel Martí i Pol
Aquest silenci nostre deus vetllar-lo,
tu, des de lluny, amb la mirada encesa,
amb aquells ulls tan clars de quan somreies
i compartíem tots la teva joia.
També nosaltres et pensem, i ens omples
la quietud de fondes placideses,
de llocs, de noms, de veus que no canvien.
Tot, pel record, se’ns fa més assequible,
I és com si un vent suau dictés preguntes
que podem contestar només mirant-te.
Vas viure poc entre nosaltres, i ara
ets un jonc que creix sol a la ribera
del nostre fer i desfer de cada dia.
Mai cap tempesta no podrà arrencar-te’n,
I si algun cop un vent d’oblit et vincla
quan et redreces altra volta, esclaten
tots els colors i et sentim molt més pròxim
vetllant com sempre aquest silenci nostre
des de les teves clares llunyanies.
Miquel Martí i Pol
# posted by Albert de la Hoz @ 1:00 AM 
Comments:
<< Home
i Pol, gran poeta
d'ell aprenguí que
"ara ja sé quela mort no és morir-se,
sinó que mori algú estimat"
(més d'un valencianet diria muira)
i allà deu estar, de vacances amb l'Ovidi i amb...
Publica un comentari
d'ell aprenguí que
"ara ja sé quela mort no és morir-se,
sinó que mori algú estimat"
(més d'un valencianet diria muira)
i allà deu estar, de vacances amb l'Ovidi i amb...
<< Home
