EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de maig 20, 2006

Un poema

Aquest silenci

Aquest silenci nostre deus vetllar-lo,
tu, des de lluny, amb la mirada encesa,
amb aquells ulls tan clars de quan somreies
i compartíem tots la teva joia.
També nosaltres et pensem, i ens omples
la quietud de fondes placideses,
de llocs, de noms, de veus que no canvien.
Tot, pel record, se’ns fa més assequible,
I és com si un vent suau dictés preguntes
que podem contestar només mirant-te.
Vas viure poc entre nosaltres, i ara
ets un jonc que creix sol a la ribera
del nostre fer i desfer de cada dia.
Mai cap tempesta no podrà arrencar-te’n,
I si algun cop un vent d’oblit et vincla
quan et redreces altra volta, esclaten
tots els colors i et sentim molt més pròxim
vetllant com sempre aquest silenci nostre
des de les teves clares llunyanies.


Miquel Martí i Pol

11 comentaris:

Joana ha dit...

Albert... que bonica, aquesta no la coneixia.
Un petó.

Berta ha dit...

i Pol, gran poeta
d'ell aprenguí que

"ara ja sé quela mort no és morir-se,
sinó que mori algú estimat"

(més d'un valencianet diria muira)

i allà deu estar, de vacances amb l'Ovidi i amb...

Sava ha dit...

Emocionant.

Un petó.

Arare_ ha dit...

Tot, pel record, se'ns fa més assequible.

Bona nit, Albert, el meu mar també et/us saluda.

Albert de la Hoz ha dit...

joana i berta: sí, va ser un gran poeta i un gran persona.
sava: t'estimo
arare: gràcies

Son55m2 ha dit...

Gràcies per aquest regal. Petons

júlia ha dit...

Un poema molt bonic, crec que de Martí i Pol m'agrada gairebé tot...

Pedro ha dit...

No sé si l'he entès, però m'encanta.

La reusenca ha dit...

m'agrada molt en martí i pol. gracies.

Joana ha dit...

Tot bé?, el teu silenci imposa...
Un petonet.

Arare_ ha dit...

Eoooooo
que hi ha algú?