Aquest silenci
Aquest silenci nostre deus vetllar-lo,
tu, des de lluny, amb la mirada encesa,
amb aquells ulls tan clars de quan somreies
i compartíem tots la teva joia.
També nosaltres et pensem, i ens omples
la quietud de fondes placideses,
de llocs, de noms, de veus que no canvien.
Tot, pel record, se’ns fa més assequible,
I és com si un vent suau dictés preguntes
que podem contestar només mirant-te.
Vas viure poc entre nosaltres, i ara
ets un jonc que creix sol a la ribera
del nostre fer i desfer de cada dia.
Mai cap tempesta no podrà arrencar-te’n,
I si algun cop un vent d’oblit et vincla
quan et redreces altra volta, esclaten
tots els colors i et sentim molt més pròxim
vetllant com sempre aquest silenci nostre
des de les teves clares llunyanies.
Miquel Martí i Pol
9 comentaris:
Albert... que bonica, aquesta no la coneixia.
Un petó.
Tot, pel record, se'ns fa més assequible.
Bona nit, Albert, el meu mar també et/us saluda.
joana i berta: sí, va ser un gran poeta i un gran persona.
sava: t'estimo
arare: gràcies
Gràcies per aquest regal. Petons
Un poema molt bonic, crec que de Martí i Pol m'agrada gairebé tot...
No sé si l'he entès, però m'encanta.
m'agrada molt en martí i pol. gracies.
Tot bé?, el teu silenci imposa...
Un petonet.
Eoooooo
que hi ha algú?
Publica un comentari a l'entrada