EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, de juny 04, 2006

Diumenge a Bordeus

De bon segur que més d'un sap més coses de França que jo, però per si de cas, em permeto posar algunes coses sobre Burdeus que jo sí les he apreses ara perquè el viatge també és una saludable excusa per interessar-se sobre el lloc que es visita.

Burdeus és una ciutat geogràficament propera encara que no figuri entre les preferències dels catalans i que té com idioma, propi? històric? mort?, el gascó o occità, del que el nostre aranès és una variant. En l'època pre-romana es deia Burdigala, després Bordigala, en basc Bordale, en gascó Bordèu i com a part de la nació o República Francesa es diu Bordeaux. Capital de la regió d'Aquitània i del departament de la Gironda.

Del segle XII al XV va pertànyar a Anglaterra gràcies a una senyora de molta empenta, Leonor d'Aquitània.

El segle XVIII va ser quan aquesta ciutat va esdevenir important gràcies el comerç amb les índies orientals. Aquest poder encara és visible en molts edificis. Té una població de quasi un quart de milió, per la qual cosa té unes dimensions amables, però que malgrat tot té un bon transport públic, el tramvia, que s'assembla força el que ara circula per la Diagonal de Barcelona.

Després de recórrer la ciutat he sopat al restaurant que hi ha al teatre de l'òpera, no per raons gastronòmiques, però si per apreciar millor l'entorn i perquè és la millor manera de fer temps per entrar a l'òpera. L'òpera en qüestió és Werther, de Massenet. També he de dir una cosa semblant, no em considero amant de l'òpera, tanmateix quan feia la mili, a la Marina, jove i romàntic, vaig llegir el llibre Werther, de Goethe, per tant, si més no, sabia de què anaven els patiments del pobre Werther.

El teatre és un dels més bells que he vist, especialment per fora. Recomano que mireu les fotos del teatre de l'òpera que estan a l'entrada del dia 4. Especialment la part exterior; el que és la sala de concerts no és de les més impressionants encara que la guia justifica la fusta, tot fusta per dintre, perquè li dona una millor sonoritat.

FOTOS

2 comentaris:

Montse ha dit...

Ahir blogger no em va deixar entrar als comentaris (quines coses més estranyes) et volia donar les gràcies pel teu comentari de dimarts i també volia dir-te que França és un dels països que més bé conserva els seus paisatges. Els francesos són xovinistes i tot el que vulguis, però saben preservar allò que és seu i respectar-ho, potser ens caldria aprendre'n una mica, no sé!

Un petó i gràcies per continuar donant-nos la teva visió particular i molt interessant dels llocs que visites!

Anònim ha dit...

«Del segle XII al XV va pertànyar a Anglaterra gràcies a una senyora de molta empenta, Leonor d'Aquitània»

A la batalha d'Hasting, las tropas normandas ganhèran la corona dels saxons ; associat a la Normandia lo Ducat d'Aquitània es dit "devengut anglés pels franceses". Es un mite francés per l'istòria d'Aquitània, car los gascons ( occitans ) an perdut la batalha de Castelhon de Perigòrd en 1453 [ a la meteissa annada, los musulmans dintrávan dins Constantinòpol ]

L'Aquitània a pas apartengut a l'Anglatèrra ; son lo nòbles en Ducat d'Aquitània que èran a Londres, l'Aquitània donava sobeirans a l'Anglatèrra.

jacme
http://spaces.msn.com/jacmetolosa/blog/