EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, de juny 12, 2006

Museu Agbar






Aquest cap de setmana he estat una mica pecular perquè per raons familiars vaig cancel.lar anar a veure a la Sra. Klein i una altra peça petitat que feien en un lloc petit, así per a compensar enlloc de fer cultura de capital he visitat un museu que segur que és una assignatura pendent per molta gent. En aquest cas concret és el Museu Agbar, però això d'assignatura pendent ho escrit en general per tot allò que entra en el camp del que se'n diu turisme industrial.

Barcelona avui és essencialment una ciutat de serveis, com ho és París, Londres, Torí o Nova York, però totes han estat fins no fa gaire industrials. Així per exemple el smog (suma de smok i fog) de Londres és una llegenda i jo, de nen, des del balcó de casa meva al Clot, que es veia tot el Poble Nou, hi havia comptat 72 xemeneies. Ara tot això és història, en diuen arqueologia industrial com si fos cosa de segles, visitem el MNAC, el MACBA i el Museu d'Història de Catalunya perquè és cultura, sense adonar-nos que el fum de la fàbrica que respirava el nostre avi o pare també era cultura. I en molts casos, també l'àvia de nena, com ens recorda el poeta Miquel Martí i Pol.

No ens adonem que tant l'arquitectura de les fàbrica d'abans, de totxo, com moltes màquines tenien estètica perquè si un les mira de prop, moltes tenen elements decoratius, cosa que ara tot és minimal, però no un minimal estètic, sinó gasiu.

Personalment sento una especial fascinació per les xemeneies, aquestes grans obres de totxo, que s'han anat posant els totxos a poc a poc, a mà, un per un, amb els conseqüents riscos ara dits laborals. Hom pot dir el mateix dels campanar de les esglésies, però quan hom fa turisme, fotografia el campanar i oblida la xemeneia si hi és. Veure.

Així doncs ahir va ser a Cornellà de Llobregat per tal de visitar les antigues instal.lacions que l'antiga Société d'Eaux de Barcelone, ara Aigües de Barcelona, tenia en aquest poble, que ara és una ciutat.

El Museu Agbar mereix una visita i sobre el que vaig veure no m'hi estenc gaire perquè a més de les fotos que ja poso es fareu molt bé el càrrec clicant aquí. Val a dir que és un museu pulcríssim, perfectament cuidat, sobre un aqüífer del Llobregat i permet fer-se càrrec molt bé del procés que tenia l'aigua allà per a què no ens faltés a nosaltres, els barcelonins.

4 comentaris:

júlia ha dit...

He vist aquest museu, hi vaig anar amb un grup, i em va semblar molt interessant i ben gestionat. Respecte a la valoració del passat, sovint sembla que el més antic és millor. Fins i tot, de vegades hi ha qui vol que en el retrat d'un paisatge o monument no hi surti gent, ni un cotxe, però després, al cap dels anys, el que fa més gràcia és el cotxe i la gent, que són els que donen testimoni de l'època de la fotografia.

La reusenca ha dit...

Ei! doncs jo no l'he visitat mai! gràcies per la recomenació, la tindré molt en compte albert!

Pedro ha dit...

Quina diferència amb l'actual torre Agba´çebé dius representa el pas d'indústria a serveis.
Tot el que ens envolta és cultura.

Albert de la Hoz ha dit...

júlia, El que dius és cert, però el que dius de les fotos es podria ampliar als objectes. Segur que més d'un lamenta que la nostra mare tirés aquella planxa de ferro que s'escalfava al foc o aquell molinet de cafè.
la reusenca. Doncs sí, ves-hi i porta els teus alumnes que facin un treball de la visita. Pel que em va dir la guia, no seriau els primers.
pedro: L'actual torre l'he visitada, veure l'entrada del 27.11.05 a :http://albertdelahoz.blogspot.com/2005_11_01_albertdelahoz_archive.html
No dubto que el que ens envolta és cultura, però la cultura del pescador de l'anxova és diferent de la d'un tauró de la borsa.