EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de juny 16, 2006

"Plan oculto", de Spike Lee


Ahir vaig veure Plan oculto. Títol original: Inside Man. Direcció: Spike Lee. País: E.U.A. Any: 2006.Durada: 129 min.Gènere: Drama, thriller.Intérprets: Denzel Washington (Detectiu Keith Frazier), Clive Owen (Dalton Russell), Jodie Foster (Madeline White), Christopher Plummer (Arthur Case), Willem Dafoe (John Darius), Chiwetel Ejiofor (Detectiu Bill Mitchell), Kim Director (Stevie), James Ransone (Steve-O), Peter Gerety (Capitán Coughlin), Victor Colicchio (Sargento Collins), Peter Frechette (Peter).Guión: Russell Gewirtz.Producción: Brian Grazer.Música: Terence Blanchard.Fotografía: Matthew Libatique.

Sinòpsi: El detectiu Frazier, pretén mesurar la seva intel.ligència amb un astut lladre de bancs, Dalton, que ha liderat la presa d'un banc només amb quatre homes, però a dincs tenen d'hostatge tots els empleats i els clients. Aleshores, quan Frazier vol negociar li apareix una dama misteriosa, Madeline, una bróker amb una agenda secreta que que dona a la història un tombant tan imprevist com imprevisible.

Arran d'un comentari anònim de l'entrada anterior sobre la pel.lícula El juego de los idiotas admeto que té raó quan diu que en la traducció del títol es vol aprofitar d'una obra de teatre duta al cine amb el títol de El sopar dels idiotes. De tota manera, i què? El cine és art i comerç. Els títols en literatura tenen molta importància i d'això ja en va saber Miguel de Cervantes, però en el cinema és diferent i una traducció del títol ridícula o absurda no perjudica gens ni mica a la pel.lícula o el públic perquè, entre altres factors, les pel.lícules ens arriben amb molta publicitat, de la que destaca el cartell, que és per molts objecte de culte, a més del nom del director i intérprets. Tot plegat fa que ningú va al cine enganyat pel títol, que és el que compte.

Recomano molt aquesta pel.lícula perquè és un thriller que s'aparta de la majoria. Una pel.lícula feta a l'americana pel que fa a mitjans, com de costum veiem la policia de Nova York actuar professionalment dintre dels normals corporativismes, però la cosa important és que en aquesta curiosa història el veritable hostatge no és el personal que és dins del banc, sinó el president del banc que està còmodament assegut al seu despatx. I aquí és on rau la gràcia d'aquest original film.

El treball d'interpretació és molt bo, però vull remarcar el de Jodie Foster que fa un paper d'una dama misteriosa que sembla que torni de tot, res a veure amb altres papers. Aquí la tenim elegant i sofisticada amb la paraula exacte a cada moment. Surt poc a la pantalla, però l'omple.

Qui sigui només una mica aficionat als thrillers que no se la perdi.

5 comentaris:

Joana ha dit...

A mi em va agradar molt, per distreure, és clar, però vaig passar una bona estona, apart que tinc debilitat per el Denzel Washington, quin home...
Un petonet Albert.

Judith ha dit...

La gràcia d'aquesta pel·lícula és que siguent d'encàrreg, Spike Lee ha sabut colar-hi totes les seves neures i reprendre el missatge de Haz lo que debas i de La última noche.

ferrancab ha dit...

Una gran pel·lícula. He dit

Arare_ ha dit...

L'hauré d'anar a veure, doncs... sobre tot després de llegir el post de l'Albert i la contundència del comentari del ferrancab!!!

Pedro ha dit...

Molt bona, a la revista benzina van dir que tenia un error en l'arguemtn, un fallo, jo no l'he trobat.