EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, de juliol 12, 2006

Marilyn Monroe



El dia 5 Agost 2005 vaig fer una entrada molt personal dedicada a Marilyn Monroe perquè aquell dia feia anys que va morir.

Com el proper 5 Agost l'Herald de l'Eixampla estarà tancat i al Palau Robert hi ha una interessant exposició dedicada a Marilyn, m'ha semblat oportú dedicar-li aquestes línies en recordança perquè Marilyn Monroe, com totes les persones que ens han deixat abans d'hora, la recordem amb tota la seva bellesa malgrat que si visqués tindria vuitanta anys.

Aquesta modesta entrada no té altre propòsit que retre homenatge a Marilyn i animar a anar-la a veure al Palau Robert, que se l'hi ha dedicat un muntatge digníssim.

Si us plau, cliqueu aquí i aquí

5 comentaris:

Montse ha dit...

O sigui que tancaras el xiringuito per vacances? Jo també em pensava que ho faria i que em seguiríeu via pàgina web, però aquest any no podrà ser!
La Marilyn és molta Marilyn! A mi com actriu no m'entusiasma, però com a cantant si. I tot el morbo que duu al darrere la fa una persona molt interessant. Els entesos diuen que ella era tota sensualitat i que ni tan sols li calia treure's cap peça de roba per semblar-ho. Com era... si: la "Hilda" s'havia de treure un guant. A ella no li calia ni treure's el guant. Una cosa així.

Petonets blaus.

Albert ha dit...

A Marilyn li ha quedat l'etiqueta de nena maca i tonta perquè la seva bellesa, sensualitat i femenina delicadesa no van poder fer patent que a dins hi havia una actriu, cosa que per fi va demostrar amb "Vidas Rebeldes" (1961), dirigida per John Huston, com a cantant no passa a la història.
Com admiro a la gran ballarina i bona actriu Rita Hayworth (la "Gilda"), crec que no les hem de comparar perquè va regnar en el 50 i Marilyn en els 60.
Si us plau, llegeix com a mínim el que recomano en el primer clic. Gràcies.
Sí, al 31 de juliol la redacció de l'Herald de l'Eixample tirarà la persiana avall. No ho diguis!

Anònim ha dit...

La Marilyn era una actriu remarcable, com a comedianta excel·lent i com a actriu dramàtica, com dius molt bé, Albert, a aquesta impressionant peli està estupenda -ella i els altres dos, tots tres tocats ja per l'ombra de la mort-. Crec que la mitificació respon, però, al fet de morir jove i de manera una mica misteriosa o, si més no, no natural. La Gilda, una altra bona actriu de vida estranya, molt diferent. Llàstima que tanquis, què llegirem els que no marxem????

Albert ha dit...

júlia, encara que em reconec mitòman davant la Marilyn intento defugir del mite i veure la persona, per això m'he limitat a generalitzar dels qui "moren abans d'hora" (car alguns saben d'això més).
Com ex-secretari de l'Associació de Familiars amb malalts d'Alheizmer de Catalunya he de dir que -sense mitificar-la- estem agraïts de la Rita/Gilda per raons directes i indirectes.

Anònim ha dit...

Efectivament, crec que el seu cas i el paper de la filla han fet molt pel coneixement i reconeixement d'aquesta malaltia.