EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, d’agost 14, 2006

BEIJING, primer dia










Hem sortit de Xi'an a primera hora per arribar a Beijing a una hora que ens posa en safata el dia pel davant.

El primer que es pot apreciar són gran quantitat de xinesos omplint els parcs, els jardins i el carrers on aprofiten per fer-hi tota mena d'activitats, com tai-txi, jocs de taula, balls...

I és que com ja he escrit, els xinesos no tenen afortunadament el sentit del ridícul que frena. A la foto 537 els veiem ballar tango amb una cassete, fins i tot hi ha l'home que porta un jersei groc que mou braços i cames com si tingués parella. A la foto següent juguen a pilota lentament, però fent un malabarisme cada vegada. I a l'altra foto uns fan música i els altres escolten.

Beijing és la capital de Xina, té més de catorze milions d'habitants reconegut, que a tall ràpid d'història cal dir que es va convertir en capital imperial amb la dinastia Yuan (1297) i que els emperadors Ming i Qing van governar des de la Ciutat Prohibida.

Visitem doncs la Ciutat Prohibida, que podeu veure en les fotos (de la 547 a la 632). Al marge dels continguts em permeto assenyalar un aspecte de l'arquitectura xinesa que no solament es dona a la Ciutat Prohibida, sinó a tots els temples.

El primer aspecte és que a occident, generalment, una catedral o un palau és un edifici únic, mentre que a Xina un temple o un palau consta de diverses construccions. Salvant moltes diferències, es podria comparar amb el barceloní Hospital de Sant Pau que a partir de l'entrada principal hi ha diversos pavellons. La característica afegida, a Xina, és que tots els, diguem pavellons, estan aliniats sobre el mateix eix.

En el cas concret de la Ciutat Prohibida entrem per una porta i quan arribem al final, en línia recta sortim a la plaça de Tiananmen.

Des del punt de vista arquitectònic la Ciutat Prohibida és la joia de la corona de tot Xina, va ser feta el 1420 des de la qual han governat 24 emperadors durant 500 anys.

Si hi tenim el Palau de l'Harmonia i la Porta de l'Harmonia, cal dir que l'harmonia la fa tot el conjunt de palaus o pavellons que la conformen. Les calderes de bronze estratègicament disposades per a l'aigua (f.489) i les que estaven cobertes d'or conserven les rascades que van fer els anglesos per a endur-se l'or (f.626) , el drac amb grapes de cinc ungles (610 i 615). Evidentment l'emperador rebia les visites en el Saló de la Suprema Harmonia, com es veu a la pel.lícula El darrer emperador, la f.617 mostra per on només podia passar el carruatge de l'emperador.

Les tres darreres fotos mostren algunes mirades de la plaça de la Porta de la Pau Celestial, és a dir, Tiananmen Guangchang. Una plaça que va ser feta fer per Mao Zedong, volia que fos la plaça més gran del món... La primera foto és el mausoleo de Mao.

Avui i per molts anys parlar de la plaça de Tiananmen ens porta inexorablement a parlar del que va passar el 1989 i no cal dir que en tota la seva magnitud és un aspecte molt fosc i impossible d'analitzar d'una manera objectiva, però qui tingui una mica de curiositat sobre el tema pot clicar aquí en anglès o aquí en castellà.

Al marge de la broma que hem fet avui a la plaça de Tiananmen posant només aquells que duen samarreta o pantalons vermells l'ocurrència ve del fet que en aquesta plaça, sobretot en temps de Mao, es feia un veritable esclat de banderes vermelles, les del partit, que com tothom sap, el roig és el color referent de l'esquerra mundial fins al punt, especialment els anys trenta aquí, un roig era un esquerrà actiu. Tanmateix, Xina, país a on la tradició ha tingut un gran pes fins fa poc, aquestes grans manifestacions de banderes brandant el Llibre Roig de Mao tenen un fort component ancestral que aquí hom no s'hi imagina i hi veu només fanatisme.

El roig és en la filosofia de Laozi (Lao Tsé) el (陽) yang. El yin i el yang no són contraris, sinó complementaris, no hi ha yin sense yang. El yang és, per exemple, la pluja, que ve dels núvols que són yin. L'estiu i el sud també són yang i si l'aigua és yin el foc i el roig són yang. El color dominant de la Ciutat Prohibida és el vermell, per tant, el roig de la plaça Tiananmen no hi desentona si hom aplica el feng shui.

Aquí les fotos

2 comentaris:

Pedro ha dit...

Quina enveja que em fas, em moro de ganes d'anar a la Xina.

Albert de la Hoz ha dit...

pedro, deixa l'enveja i aplica el que va escriure TS Eliot a Four Quartets : "The only wisdom one can hope to acquire is the wisdom of humility...humility is endless..."
Estudia Xina i intenta coneixe-la. Jo estic amb l'intent.