EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimarts, d’agost 01, 2006

"Pensaments escrits al caure les fulles", de Ayub Khan-Din


A l'entrada del 2 de Març, comentant el Verí de teatre, vaig escriure vull dir d’una manera personalíssima que jo tinc un especial feblesa per Muntsa Alcañiz, el motiu és el seu dir, la Muntsa dona una entonació que a la meva oïda converteix la prosa en poesia i escoltar-la és sempre un goig.

Així encara que les biblioteques de Barcelona fan una digníssima tasca sota el títol genèric de vine a fer un cafè amb ... Amb tanta oferta per escoltar bones lectures jo només he anat en una, la darrera de fet, que ha estat el dia 27 de julio a la Biblioteca Jaume Fuster, i encara que potser no quedi bé diro-ho, vaig anar-hi només per a escoltar a la Muntsa Alcañiz.

Es tractava de la lectura de la peça teatral del paquistanès Ayub Khan-Din amb el títol Pensaments escrits al caure les fulles. Els lectors van estar Jordi Prat, Xavier Ripoll i Muntsa Alcañiz, per ordre d'aparició hauria de dir.

Va ser la primera vegada que assistia a una lectura de teatre perquè que s'assembli m'hauria d'anar quan de nen escoltava el radio-teatre, però aquest tenia, si més no, els efectes teatrals. Aquesta forma d'escoltar teatre exigeix molta atenció, però que, lògicament té premi perquè l'obra és bona. Bona i dura.

No cal dir que tots tres ho van fer força bé, però qui com jo va anar a escoltar a la Muntsa Alcañiz no va sortir decepcionat perquè precisament el seu paper és el que resulta més espectacular o, altrament dit, el que exigeix un nivell més alt de manera de dir fins al punt que quan va intervenir ella em va semblar que es tractava d'una obra de Samuel Becket, per la energia i duresa que infonia el personatge. De tota manera, degut a duresa de l'obra, tant pel que es diu com pel com es diu, no era aquesta Muntsa que esmento al principi que em sona a poesia, tanmateix, és perfecte que un actor tingui més d'un registre.

4 comentaris:

frederic ha dit...

Estaria bé que actes com aquest també els fessin a "comarques". Aqui, les biblioteques dediquen un dia al mes a un escriptor, es diu "El menú de l'escriptor" i ell mateix comenta la seva obra juntament amb altres presentadors. És força interessant però només ho fan durant l'hivern.

Albert de la Hoz ha dit...

Benvingut a l'Herald de l'Eixample frederic.
Doncs sí, tens raó. Sospito que a comarques, com dius, deu ser més difícil quantificar la resposa del públic. Aquest dia, la sala era prou plena, potser 40/50 persones, però si mirem la població, ja no de Barcelona, sinó la del barri, t'adonaràs que és poquíssim.
Sincerament són temes que no tenen solució mentre no pugi més el panorama cultural del país...

frederic ha dit...

L'altre dia aqui, en un concert d'uns grups de música locals, hi havia 20 persones al públic, tot amics. Si això passa amb música de rock pel jovent, imagina't el que passa quan hi ha la presentació d'un llibre i més si l'autor és desconegut!

Albert de la Hoz ha dit...

Doncs sí. Això és el que passa i estic segur que la majoria de gent ficada en activitats de promoció cultural ho fan amb il.lusió, però quan veuen això que dius, és comprensible que es pensin les coses dues vegades. Tenim el país que tenim, això no és Alemanya o Suïssa.