EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, d’agost 06, 2006

Shanghai i Guilin



Avui 6 d'agost, tercer dia a Xina, hem anat al Museu de Xangai que també és conegut com el del bronze perquè els xinesos han estat pioners en el treball artístic del bronze i el bronze va ser el punt de partida del museu. Potser algú recordarà que al MNAC va haver fa un parell d'anys una exposició de bronzes xinesos procedents de l'esmentat museu.

El nombre de peces exposades en aquest museu, si se'm permet l'expressió casolana, no és un trenca-cames. Amb una mica de paciència es poden veure totes i, no cal dir, la selecció és d'altíssim nivell fins al punt que és ja un dels millors museus del món.

No sé si és per la meva afició del vi, però de bona gana m'hauria endut a casa aquesta gerra de jade (Gu) amb tres serps, del Regne de Qiantong, Dinastia Ming.

Avui hem dinat en un restaurant argentí que l'únic interès és la seva ubicació, està en un antic barri francès de Xangai i té un arquitectura peculiar com es pot veure per les fotos 442 i 443.

Com hem abandonat Xangai vull fer un petit comentari de la guia Lu que ens ha acompanyat aquests primers dies a Xina. D'entrada no cal dir que és una gran coneixedora de la seva ciutat que estima, però en les seves explicacions ens ha demostrat una gran tendresa i humilitat. I ens va explicar aspectes interessant de la seva vida vinculats, lògicament, a la siutació política d'aleshores, com tants joves de la seva època li va tocar anar a treballar al camp separada del seu marit, que només veia en comptades ocasions, va patir la pobresa pròpia i la duresa de treballar al camp. Se li va obligar a aprendre el castellà sense quasi saber per a què li serviria. Tot sovint es referia a la Revolució Incultural...

Va procurar no esmentar Mao Zedong i en dues ocasions va elogiar Deng Xiaoping. Avui és feliç, viu amb el seu marit i el seu fill i gràcies al turisme li ha anat molt bé saber el castellà.

Després de dinar hem agafat l'avió per anar a Guilin. Guilin està a la Regió Autònoma de Zhuang de Guanxi, que és la terra natal dels zhuang, la minoria ètnica més nombrosa del país. Guilin ha estat la capital de la regió des de la dinastia Ming fins el 1914.

Un aspecte curiós d'aquesta ciutat és que té dos llacs, Rong i Shan, que han fet la funció de fosar de la ciutat i a la vorera del llac Shan hi ha les pagodes besones Riming Shuang Ta, de 40 metres.

Les fotos aquí

4 comentaris:

La reusenca ha dit...

Bon viatge, i sobretot, bona tornada, amb maletes incloses!

Albert de la Hoz ha dit...

Gràcies per la visita reusenca. Doncs sí, ha estat un bon viatge i les maletes no s'han fet escàpoles

Arare_ ha dit...

Això t'anava a dir, espero que no haguéssiu tingut problemes d'aeroports!

Quina cultura més diferent, veritat? agafen ganes d'anar-hi, veure coses, aprendre... (és l'enveja que se'm menja, hehehe)

Albert de la Hoz ha dit...

Doncs sí arare, precisament Xina m'atrau pel diferent que és la seva cultura, encara que també t'adones que l'essencial és igual arreu.