EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, d’agost 11, 2006

Zhongdian o Shangri-la



El primer que hem fet avui és visitar el Monestir tibetà de Songzhanling, del segle XVII, a on veiem els budes i les diverses relíquies del lamaisme. Cal dir que aquest monestir és el més important del lamaisme després del de Lhasa.

Hem estat rebuts, o podríem dir beneïts?, pel principal de l'esmentat monestir que és alhora l'autoritat principal de la regió, és a dir, el governador. Hem pogut veure alguna de les pràctiques d'aquesta religió, que per nosaltres és força sorprenent.

Després hem visitat a una família tibetana i hem pogut gaudir d'algunes menges, el que més m'ha agradat és el formatge que fan. Les dues fotos d'aquí són les d'aquesta visita. A la primera foto hi ha una lama, de la família, que està de vacances (9 primeres fotos). Aquesta família, pel fet de tenir un lama té una categoria social superior, que li permet posar un bandera a la taulada, que podem veure a la f. 218.

Finalment hem recorregut per la part antiga de Zhongdian i hem anat a veure el tambor més gran del món. En aquest context el tambó sol ser d'uns seixanta centímetres d'alçada i amb la mà se li dona uns cops per a què volti i se suposa que a dins hi ha les Sutres, l'equivalent a l'evangeli. Aquí insisteixo que encara que el nom real del poble sigui Zhongdian, les autoritats fan tot el necessariper a què el nom de Shangri-la es vagi imposant. La raó és purament turística i és que a la Xina tot es ven.

Qui llegeixi anglès pot ampliar informació sobre Shangri-La aquí malgrat la finalitat turística conté força informació.

Aquí hi trobareu més fotos

2 comentaris:

Arare_ ha dit...

Albert, no sé si abans ja ho feies (suposo que si) però en qualsevol cas se't dona molt bé l'art de la fotografia i amb el que deus haver après al curs que vas fer, encara més. Magnífiques fotos, si senyor! I quins colors! és clar que en aquests països més o menys exòtics (per mi) hi ha uns colors que enamoren, veritat?
Un petó ben fort.

Albert de la Hoz ha dit...

Montse, m'encoratge llegir que t'agraden les fotos que poso al blog. El que és sort que m'hi esforço.
Certament, a un país com Xina ho fotografiaria tot. El seus colors, les seves flors i la seva gent amb els seus costums ancestrals.