EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, d’octubre 08, 2006

"Blanco", "End" pel Cullberg Ballet


Ahir, vaig estrenar la temporada teatral amb ballet al Teatre Nacional de Catalunya. Eren dos ballets presentats per la companyia sueca Cullberg Ballet que dirigeix Johan Inger. El primer Blanco (50 minuts) amb coreografia del mateix Johan Inger i després End (60 minuts) amb coreografia de Sidi Larbi Cherkaoui.

Blanco m'ha sorprès satisfactòriament perquè confirma que la creativitat en el ballet encara és possible, al magnífic equip de ballarins sembla que no els afecti la llei de la gravetat i converteixen el gest en ball donant un contingut poètic al més petit moviment del cos o quan convé sembla que volin. El coreògraf ens diu al programa de mà que no vol explorar el joc o la joia, sinó la llibertat i crec que ho assoleix perquè poques vegades es veuen a l'escenari uns cosos movent-se amb tanta llibertat i, alhora, amb tanta precisió.

A l'acabar aquest ballet el públic ha aplaudit amb entusiasme, no podia ser d'altra manera.

End no m'ha plagut com l'anterior ni de bon tros i encara que, evidentment, els ballarins mostren la seva preparació, l'espectacle m'ha resultat ensopit.

Els dos ballets combinen dansa i paraula de tal manera que en alguns moments els ballarins s'adrecen al públic o parlen entre ells, però així com a Blanco les parts parlades han estat ben dosificades, en el segon han estat excessives fins anul.lar el ball pròpiament dit.


NOTA AL MARGE

El que em mou per escriure uns mots envers la memòria de Josep Faulí va més enllà de la mera ciutadania. Josep Faulí el vaig seguir quan escrivia al Diari de Barcelona i, posteriorment, el vaig seguir intensament com a primer director que va ser del diari AVUI, primer diari íntegrament en català des de la mort de Franco. En temps de Josep Faulí i Jordi Maluquer és quan més cartes meves es varen publicar a l'AVUI, per la qual cosa he d'estar agraït als qui em varen publicar.

4 comentaris:

júlia ha dit...

M'afegeixo al record a Faulí, una d'aquestes persones poc conegudes -avui- per una gran majoria de gent però que van treballar per aconseguir coses importants durant la transició.

Arare_ ha dit...

Jo també: m'afegeixo al record a Faulí.

I parlant de ball, quina música han fet servir?

A mi cada vegada em costa més enamorar-me del ball (no perquè no ballin bé, sinó perquè, com tu dius, sembla que ja tot estigui inventat)

Però em sembla que els que ens agarda el ballet, ens agradarà sempre, veritat?

Petonets!

liter-a-tres 3 ha dit...

En els espectacles de ballet de vegades influeix tant la tècnica dels ballarins com el sentiment que hi posin!

Albert de la Hoz ha dit...

júlia,
Cert. Per això va fer una bona tasca a l'Avui, entre altres nombroses coses.
arare,
A Blanco no et sabria dir la música i a End d'Ucraïna. Tanmateix per mi el problema d'End no era la música, sinó el plantejament coreogràfic.
liter-a-tres 3
Per mi el problema no eren els artistes, sinó com he dit, la coreografia.
Gràcies a totes per la visita i que us acabi bé el diumenge.