EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, d’octubre 30, 2006

La República i la Dona

Suposo que tothom convindrà que la república a nivell ideal és la millor forma de govern perquè és la que estableix la llibertat com la regla d'or de la convivència, entenent-la sempre acompanyada del respecte envers els altres, per això m'agrada la frase de què la llibertat del teu puny acaba en el meu nas i totes les religions tenen una màxim semblant a la norma confucianista que no facis als altres el que no vulguis que et facin a tu.

L'altre aspecte consubstancial és que amb l'ús de la llibertat tots som iguals o hauríem de ser iguals, peròaquí ja topem amb la pedra que ens va assenyar George Orwell a Animal Farm, que hi ha uns més igual que els altres.

Com es pot endevinar la tercera demanda per a una república ideal és el sentit de la solidaritat. Aqúí no cal que m'extengui perquè personalment sóc pessimista en aquest punt perquè es prima la curta distància i a curt termini, sense tenir en compte que som al mateix món i que els nostres fills l'heredaran segons el deixem.

Sé que he tocat les grans paraules i això implicaria un treball molt més extens, però no puc negar que el que m'ha impulsat a escriure sobre la República és que arran de la discussió de l'entrada anterior sobre la manipulació de la dona, l'endemà vaig veure al Museu d'Històrica de Catalunya l'exposició sobre cartells i repúlica (1931-1939).

Entre aquests cartells hi ha el de més amunt i tot que aleshores no existia una sensibilitat diguem feminista, ens hauríem de preguntar com malgrat les grans paraules que ja s'empraven posaven la dona com a decoració perquè hauria d'haver cridat l'atenció un cartell amb quinze homes degudament encorbatats voltant una dona nua que amaga les vergonyes amb un bocí de la bandera.

L'Alegoria de la República que es va fer després amb el nom de Niña Bonita, el nom ja ho diu tot.

Evidentment això no va néixer aquí. La república per excel.lència és la francesa i la pintura d'Eugène Delacroix va deixar emprempta que ha fet que el govern francès sempre tingui una francesa, no un francès, que sigui símbol vivent de la república. Actualment ho és la top-model Laetitia Casta, és a dir, una Letizia.

No paga la pena polemitzar sobre si això que he assenyalat es pot considerar manipulació de la dona, sobretot en el conteext de l'anterior entrada perquè queden molt distanciats els dos aspectes, però m'ha semblat interessant assenylar-ho.

Com normalment comparteixo els punts de vista feministes assenyalo la meva discrepància sobre modificar la Constitució per a què una dona sigui reina perquè el que jo vull és que la monarquia sigui clarament un anacronisme de la mateixa manera que el fet que no pugui haver una Mama de Roma palesa l'anacronisme del catolicisme romà.

10 comentaris:

júlia ha dit...

Crec que tot arribarà, encara que no sé com ni quan, de fet la monarquia 'es' una anacronisme i crec que molta gent comparteix aquesta opinió. Però ja veure, quan acabi el juancarlisme com evoluciona tot.

Per cert, si en lloc de República hagués estat Repúblico no sé què hi haurien posat. El símbol de la República Espanyola és copiat del francès, de fet. No sé si avui s'elaboraria un símbol així però com que ja està fet...

La Rosa de Sang ha dit...

Et diré una cosa que he pensat sempre però que potser és una inmensa estupidesa perquè no té cap base: S'arriba al segle XVIII amb la imatge d'una dona totalment degradada i rebaixada per segles de prejudicis catòlics i incultura medieval i penso que la Repúblca francesa utilitza la imatge de la dona com a element revolucionari, posant-la com a contradicció de l'antic règim. La imatge d'una dona que havia estat la bruixa, la posseïda per mals esperits, la brutícia, la manipuladora del bon fer masculí, etc, ara representa la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Albert de la Hoz ha dit...

Bon dia matinera,
Esperem!
Això que el símbol republicà ja ho poso en el post al fer esment de Declaroix i de Laetitia Casta, per descomptat ara no copiaríem als gavatxos.

Dan ha dit...

Tens rao en el que dius, pero despres de veure el reportatge sobre la cirurgia estetica a la Xina i l'actitud que tenen respecte de les dones i la bellesa,(empresaris animant a les lletges a operar-se per donar bona imatge de l'empresa! i tothom ho troba normal.) tot el d'aqui gairebe em sembla "pecata minuta".

Albert de la Hoz ha dit...

rosa de sang,
No hi veig cap estupidesa.
El problema és que s'ha passat de la dona lliure, vull dir la republicana, a la dona del sex appeal, per exemple, ¿hi ha un anunci de cotxe sense una dona al costat?

Albert de la Hoz ha dit...

dan,
Benvingut a l'herald.
Com potser et pots imaginar va ser l'únic de la tele que vaig mirar ahir i va ser deprimet, de fet vaig estar una estona fora del menjador perquè les escenes clíniques em posen malalt i em sap profundament greu per un país tant poblat i que s'està refent amb molts aspectes.

deric ha dit...

Crec que el fet d'utilitzar una dona com a símbol de la República era prou simbólic, si em permets la repetició, perquè al meu entendre, si un govern estiguès encapçalat per una dona, aniriem molt millor (tot i que hi ha excepcions com la Tatcher).

Albert de la Hoz ha dit...

Benvingut deric,
Penso igual que tu.

Arare_ ha dit...

Em sembla que no cal que repeteixi el que ha dit la rosa de sang: estic d'acord amb ella.
I sobre el reportatge dels xinesos... quines esgarrifances!
Bona nit, Herald, me'n vaig a dormir!
per cert, et recomano, si ets Woodyallenià, que vegis Scoop, la darrera pel·li. Ara en vinc i m'ho he passat força bé.

Albert de la Hoz ha dit...

arare,
Jo també estic d'acord amb rosa de sang
Sí, ma filla també l'hja vista i li ha agradat
Bona nit