EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de desembre 30, 2006

Un any que acaba molt malament

Saddam Executat
Tots els dies, totes les setmanes i tots els anys porten males notícies i bones notícies. Tots sabem que les notícies dolentes fan més soroll, per la qual cosa la seva ona arriba a tots els mitjans. Dir quina és la pitjor notícia de l'any és difícil, com també la més bona, però aquest 2006 acaba amb dues notícies de força dolentes.

Una és l'atemptat d'ETA, però la que em fa escriure és l'altra perquè és el resultat del dictat d'una persona que ostenta un càrrrec democràtic, per tant, no hi ha comparació possible.

Aquesta persona, els president dels E.U.A. va enganyar a la humanitat amb allò de les armes de destrucció massiva, després va fer una guerra amb un nombre de morts elevadíssim. La ratio, com es diu ara, de morts entre Saddam Hussein/George W. Bush no m'interessa -i no és cinisme- perquè un home és un home i duu un compte corrent de morts és inmoral.

Tots sabem que Irak és un protectorat d'Irak i, per tant, la justícia d'aquest país està subjecte als desitjos de qui va dir he wanted to kill my dad (ell va voler matar a mon pare), per tant, Bush fill s'ha reconciliat amb son pare, els americans que encara el creuen i, per descomptat, els iraquians que havien patit la dictadura de Saddam Hussein.

No obstant això Saddam Hussein no és el darrer mort a Irak perpetrat pels E.U.A. Aui mateix, mentre uns celebren la seva execució, uns altres han fet protestes que han ocasionat ja dotze morts.

Què diu Europa d'això? L'Unió Europea s'amplia, però els qui creiem que Europa hauria de ser la lluerna de la civilització, crec que tenim motius per creus que el 2006 acaba molt malament.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Certament, dos exemples de matar en fred.
Kumbaià, Déu meu, kumbaià!

Albert ha dit...

Cert Kumbaià

Anònim ha dit...

Sens dubte. Molt mal final d'any. El món és boig i restem impassibles, un any més.

Albert ha dit...

Gràcies per la visita senyor regidor. Esperem que aquest nou sigui millor.

Anònim ha dit...

Molt mala pinta això d'Irak. I a Palestina. I a tants llocs...! Però per allò que ens és proper, mala pinta amb el procés de pau amb ETA. I arribarem, però; mal que li pesi al PP!

Joana ha dit...

Jo també confío que guanyarà el seny i les bones intencions.
Bon any Albert.

Anònim ha dit...

Jo dic que estic en contra de la pena de mort. En qualsevol dels casos. Bon any Albert! ah! i he canviat de piset, ara só c a http://lareusenca.blogspot.com/!

Anònim ha dit...

Si que ha acabat malament, si...i començar molt bé tampoc ho veig...
Esperem que conforme vagin pasan els dies, tot es vagi millorant al nostre entorn i en tot el mòn.
Bon any a tothom

M.Àngels

Albert ha dit...

ek veí de dalt
Tant de bo sigui el que dius
Joana
Confiem!
la reusenca
Gràcies. Ja et visitaré
M. Àngels
Confiem que el temps millori les coses

Anònim ha dit...

Sóc persona de poca fe respecte a la millora del món, en general. Uns temes milloren i d'altres empitjoren. Com que ens mirem les coses des del nostre prisma, subjectiu i personal, si nosaltres anem bé, o si les notícies que ens arriben a nosaltres semblen anar bé, tot va bé. Només cal repassar qualsevol anuari de l'any que sigui per adonar-nos que les coses no han anat mai bé. Sóc allò que en diuen una optimista ben informada, encara que la informació mai és bona ni completa.

Albert ha dit...

Encara que allò de què la religió és l'opi del poble no sigui una veritat absoluta, amb bona mesura ho és, com també ho són els muntatges (publicitat, enllumenat) per fer-nos sentir feliços on els temples són els grans magatzems. Aleshores un s'adona que ser optimista/pessimista no vol dir res perquè un és impotent davant tot i l'únic que fa és triar-se un mot que el consola perquè qui no es consola és perquè no vol. Un adagi menystingut de tant fer-lo servir sense admetre-ho.

Anònim ha dit...

Bon Any, Albert!
Molt malament pinta tot plegat, però, amic per amic, sempre ens podem desitjar que l'any que comença sigui bo, ni que sigui subjectivament.

Arare

Albert ha dit...

arare,
Doncs sí, és així amiga meva, però sense pretendre que el món sigui de flors i violes, tanmateix, m'agradaria que per una escletxa passés una mica d'esperança, de somni.