EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de febrer 16, 2007

De l'home anunci a la noia anunci







Recordo de quan era petit que pel carrer Pelai hi havia uns homes que portaven sobre els hombros una simple estructura de fusta que a la part de dalt hi havia l'anunci pel qual se'ls pagava, també n'hi havia que duien el cartell penjat directament al coll, però no era tan visible i, per mi, no tan atractiu. La publicitat per sobre els caps de la majoria tenia certa gràcia, lògicament parlo de la vorera de mar del carrer Pelai.
Arran del 3GSM o la Fira del Mòbil -veure l'entrada d'ahir- han proliferat les noies anunci damunt d'una estructura amb rodes. Evidentment aquesta modernitat resulta, com ho podria dir?, com menys pejorativa que l'antiga i, com la feina la donen a noies queda més atractiva. Una altra cosa és la consideració que possiblement els homes anunci eren persones sense cap preparació mentre que aquestes noies segur que estan molt preparades i cobren, en termes relatius, el mateix que aquells pobres homes.
Els qui vam viure l'arribada de la Coca-Cola a la Fira de Barcelona ens adonem que la Fira no perd la capacitat de portar-nos novetats... als profans del ram, del mòbil o del que sigui.

4 comentaris:

Arare ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Arare ha dit...

doncs jo recordo homes-anunci només als tebeos. De noies patinant amb poca roba anunciant des de perfums a xorissos o a licors, se'n veuen sovint, als supermercats aquests gegants, però a mi, francament, com el Chico Martini", cap! ;)

Bromes a part, t'has fixat que molts cops tots plegats semblem homes-i-dones-anunci, perquè ens entestem a vestir-nos amb la marca posada al damunt perquè es vegi bé que anem de "Armani" o de "Perico de los Palotes"? Bé, jo el primer que faig quan em comprlo un producte de marca és intentar treure'n l'etiqueta, si es pot, que de vegades queda enganxada en llocs on no es pot treure. El que hauriem de fer és, en lloc de pagar tant per determinades marques (ep, que no nego que hi ha algunes marques d'aquestes que tant critico, que m'encanten i les porto, mea culpa, mea culpa) dic que el que hauríem de fer és demanar que ens paguéssin a nosaltres per lluir-los la seva marca damunt nostre. No?

L'Arare és una forofa d'A.D.(per sort, de vegades hi ha productes del gallego de marres que porten etiquetes petitetes i discretes)

Em sembla que no sóc ningú per criticar, aixxxx... però és queeeee..."me lo has puesto a huevo" ;)

manel ha dit...

Més atractives, a qui? És presuposar que l'audiència és masculina i heterosexual. Però si deus tenir raó. A les fires es mouen més els homes. Només cal veure les propagandes que donen de cases de relax

Albert de la Hoz ha dit...

arare,
Amb el plantejament que fas, tots som anuncis. JO senzillament procuro que l'anunci no sigui massa evident perquè sempre he cregut que si és evident que em paguin. Estem d'acord doncs.

manel,
No nego pas que a l'escriure se m'escapa la mirada masculina, però de tota manera cal ser justos. Vegem:
1.- Els homes anunci no eren atractius per ningú. Ni per les dones. Eren peons malvestits que l'únic que aportaven era l'obligació de caminar.
2.- Aquestes noies anunci no són unes desgraciades, vaig parlar una mica amb elles i se les nota que tenen cultura. Van ben vestides, tenen un mínim de simpatia i són amistoses. Dic amistosa sense cap mena de morbo eh!