EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, de febrer 07, 2007

Els musicals i el cinema

Fa pocs dies que la blogaire més marinera de la blogosfera em va dedicar una entrada del seu blog i ho va fer posant el video d'un musical. Lògicament és un detall que li agraeixo des d'aquí de tot cor.

Quan era noi em vaig entusiasmar amb pel.lícules com Siete novias para siete hermanos i, ja més gran vaig ser d'aquells, com tants aleshores, que repetia West side story. Vaig fer-me la meva petita col.lecció de musicals amb discos de vinil (LP).

Més endavant, amb un escapada a Londres vaig veure el musical que també es definia com la primera òpera-rock, es tracta de HAIR. Anar a Londres per a veure HAIR va esdevenir com una obligació, representava la força de la juventut mundial contra la guerra i encara que un no fos hippy no podia posar-se en contra del flower people. Considero que HAIR va ser una cosa especial en el món dels musicals, no goso a dir millor, però anar en contra de l'amor lliure i de la pau encara és un sacrilegi pels agnòstics.

Quan encara es feia HAIR vaig anar a viure a Londres i em vaig estrenar amb Oh Calcutta, un espectacle dolent, però tenia la particularitat que homes i dones sortien despullats i per un que provenia de l'Espanya de Franco, la cosa tenia un valor afegit. I des daleshores he anat acumulant musicals com Les misérables a Londres i The phantom of the opera i Miss Saigon a Nova York.

Cap m'ha deixat el que se'n diu satisfet i, per altra banda, Les miserables i The phantom of the opera tinc el CD perquè la música i les veus s'ho valen, però aquestes veus no sempre són a la versió teatral.

Per altra banda, arare, l'esmentada marinera, admet que els musicals al cine són més vistosos. Evidentment. Després d'haver vist al cinema Hello Dolly i West side story, veure aquestes obres al teatre és com anar al taitru del barri a veure el veí jubilat fent de parella amb la filla de la portera.

Hi ha una escena dels musicals del cinema que jo la considero or en barra. Em vaig passar tot el dia d'ahir intentant-la posar en aquest blog per fer aquesta entrada, però Blogger Beta o YouTube no em fan cas i, cosa curiosa, me l'han pujada a les golfes.Per tant, prego que pugeu a les golfes per a veure la més bella escena de les que es fan i desfan al món del cine musical perquè dir del musical no seria dir la veritat. O anar directament a YouTube

Considero que aquest video exemplifica molt bé el perquè el musical, es queda petit davant del cinema. Una escena com la que us proposo mirar és quasi un impossible, i no perquè un dels dos ja és mort, sinó perquè un duet d'aquesta categoria a l'escenari és quasi un impossible. O la perfecció i categoria de les escenes de ball a West side story o a Siete novias para siete hermanos.

I no cal dir que és un altre impossible a l'escenari una pel.lícula com West side story perquè ja des del principi demostra la grandesa del cinema quan es tracta de ser espectacular. I evidentment, tot això no té res a veure amb el teatre de text, el teatre de veritat. Precisament a Londres vaig veure a l'encara jove -i jo també- Vanessa Redgrave protagonitzant L' òpera dels tres rals, de Bertold Brecht, en la que aquesta gran actriu es permet també ballar, però indubtablement una obra com aquesta no li cal anar a la gran pantalla perquè no és un espectacle, sino teatre a seques.

7 comentaris:

Arare ha dit...

Hola herald, gràcies per aquesta perla del cinema (Hello Dolly és indiscutiblement, un dels millors musicals) però... i Cabaret? eh? eh? eh? (a veure si trobo alguna cosa de Cabaret al youtube) Tens molta raó en tot el que dius. Siete novias para siete hermanos, a més, em sembla que va estar rodat tot en interiors, en estudis, (ja et dic, em sembla)

No he vingut abans perquè he passat tot el dia a Barcelona i arribo a casa atabalada exactament com el que és: com si hagués estat un dia sencer a Barcelona, hehehe!

Ah! Jo pensava que L'opera de tres rals era un musical,`pe`ro ara que ho dius, potser és teatre amb algunes cançons pel mig.
I una altra cosa, vas veure Swenny Tood?

Albert de la Hoz ha dit...

arare,
Em fas gràcia amb això de Cabaret. Al teatre no l'he vist, he vist la peli amb la Laaaaaaaaaaiza Minelli. Molt bona pel.lícula.
Mea maxima culpa per no haver vist Sweeney Todd. Recordo que va estar bé.
L'òpera dels tres rals se l'ha de comparar amb Mahagony, també de Bertold Brecht, que són "teatro puro"
Espero que t'hagis recuperat de tot un dia a Barcelona.

Anònim ha dit...

Albert de la Hoz, me felicito por unos comentarios en un bloc politico y naturalmente el ego siempre gana. Me permitió buscar su blog y aqui estoy, pero soy un inculto en muchas áreas incluidas las que el comenta. Pero me gustan. Tal vez me sirvan en algun momento hacer un comentario de esos superfiales que los que te oyen se creen que sabes mucho (es casi broma).
En cualquier caso su escritura freca y sincera, no da pie a creer que estas en contacto con alguien que nos quiera epatar, demuestra una gran cultura. Su conocimiento me ralaja y me instruye al que tiempo que, como en esta ocasión, me ayuda a recordar que, en su momento tambien pude ver los musicales Hair y Ho Calcutta. Recuerdo en especial Ho Calcutta cuya música esta ahora en mi mente.

Arare ha dit...

Ei, Albert, per molt que et costi de creure, he trobat videos "youtuberos" sobre Cabaret, però només UN! amb la Liza Minnelli i a sobre, per acabar-ho d'adobar, cantant amb una espècie de "triunfito" de no sé on! Lamentable, demencial, horrorós! Ni un sol youtube de LAAAAAAAAAIZA MINELLI cantant Cabaret!!!!!!!!!

Je suis desolée!

Mª Antònia Lledó ha dit...

7 novias para 7 hermanos,es la meva passió,l'altre dia la veiem amb els meus fills,i els hi va encantar, i es que els bons musicals no tenen edad.West side story també es espectacular i hair crec que la veig veure massa joveneta i pot ser l'hauria de ver-li una ullada de nou,de les altres no puc fer cap comentari.

Mª Antònia Lledó ha dit...

perdó hello dolly també em va agradar molt,soc molt despistada

Albert de la Hoz ha dit...

M'alegro molt que t'agradés Hello Dolly!