.
La Casa de nines d'Ibsen és l'obra de teatre que més m'ha commogut tot i que per primera vegada la vaig veure al cinema amb un repartiment de pel.lícula, més ben dit de teatre de veritat perquè bona part de l'equip de la pel.lícula l'havia estat fent poc abans a l'escenari, cosa que em vaig perdre.
.
Des d'aleshores he vist totes les produccions de Casa de nines que he pogut i lògicament no em podia perdre la de la Sala Muntaner. Vaig anar-hi més per principis que per convenciment perquè d'entrada no m'agradava que es digui Nora i, menys encara, que en el programa de mà se'ns digui que és una versió escurçada feta com si fos cine, també ens avisa que es diu Nora perquè se centre en aquest personatge.
.
Ara que l'he vista no puc fer altra cosa que no es pot perdre perquè efectivament se centra magistralment amb Nora, que està estupendament interpretada tant en els moments que es fa la femella capriociosa com a la darrera escena quan li diu al seu marit imperativament: seu Torvald.
.
El plantejament del director és realment interessant perquè comença pel final i tota l'obra és com una mena de flash-back en la que els altres personatges volten a la vida de Nora, però es tracta d'això de la vida de Nora, que per Nora és la més important.
.
Si no és d'estranyar que aquesta obra el feminisme se la fet seva, també és interessant notar que el teatre de Henrik Ibsen va ser nostra pel Modernisme.
.
És d'agrair aquesta nova etapa de la Sala Muntaner que ens ha regalat aquest magnífic espectacle defensat per un equip de noms totalment desconeguts, però que de bon segur poden seguir fent vauloses aportacions al nostre teatre.
4 comentaris:
Bon dia, Albert. Això m'han dit, que està molt bé. No és la primera vegada que es bateja una versió d'aquesta obra amb el nom de la protagonista. He vist que també porten una versió de Un enemic del poble, en castellà, crec que al Tívoli. Una obra també trencadora i agosarada, sempre actual, encara més considerant l'època.
Bon dia júlia,
Sí, sabia que venia, però no sabia a on. Crec que la vaig veure al Romea fa uns anys.
I ara vaig a la plaça...
Ui, fa molt molt temps que la vaig veure, ara no sé si al teatre o a un Estudio 1 d'aquells de la tele de quan erem moooooooooolt joves...
petons de diumenge a la nit!
Hola arare,
No t'havia vist!
Encara que també veia EStudio 1, no puc pas dir que el veia molt. Jo he estat, sóc i seré de carrer.
Publica un comentari a l'entrada