EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, d’abril 09, 2007

Aigües Mortes, la Camarga


El primer dia d'abril he visitat el poble Aigües Mortes, que està a la Camarga, que pertany a la Provença. Un país que fa poc més de 150 anys que és part de la República Francesa.
Tot i que Aigües Mortes va ser fundada un segle abans de Crist, no va assolit certa importància fins el segle XIII quan el rei francès la va reconstruir tot convertint el seu port en un dels més importants fins al punt que la Sisena Croada va salpar des d'Aigües Mortes. Arran de la Guerra dels Cent Anys la ciutat va caure en una decadència, que gràcies a la qual ara té un patrimoni arquitectònic perque conserva la seva muralla, com podeu veure a les fotos.
Els carrers d'aquest poble provençal fan de bon passejar i la muralla té unes bones vistes cara al poble com al Roine.
Una de les construccions més senyeres és indubtablement la Torre Constància, una construcció cilíndrica de 40 metres d'alçada i és que tots els vaixells que passaven a la vista d'aquesta torre havien d'abordar i pagar un cànon i és que per ordre del rei Joan només es podia comercial pel port d'Aigües Mortes.
Els afores d'Aigües Mortes, la Camarga a la que pertany, es caracteritzen per una natura d'allò més salvatge en la que podem veure aus migratòries, com els flamencs, i cavalls en estat mig-salvatge i toros negres. Cal no oblidar que aquí es fan curses de braus.
Tanmateix, la penyora més potent i més emblemàtica d'aquesta zona és la sal.
A principis de la nostra era, l'enginyer romà Peccius ja va organitzar l'extracció de la sal, que es coneix per Flor de Sal de la Camarga. Al llarg de l' any, amb el sol del migdia, el mistral i la tramuntana, la sal del mediterrani es va enriquint-se. A l' estiu, damunt de les dunes de sal, es formen milions de petits cristalls blancs que donen lloc a la Flor de Sal de la Camarga. El caviar de la sal es recull manual i artesanalment de les salines. Està composada per cristalls més o menys blancs, és lleugerament humida i té una textura granulada i un sabor molt particular. Conserva els principals minerals (magnesi, potassi i calci) que li han aportat l' aigua de mar, els quals són molt saludables per l' organisme humà.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Albert:
Me alegro de tu regreso. Espero hayas disfrutado.
Me sorprendio uno de los puntos que comentas: "La Camarga pertenece a Fracia desde hace 150 años".
Lo busque en la red y no encontré nada. Perdona mi ignorancia.
Puedes ampliar la información.
Gracias.

Devolució Drets Històrics

Júlia ha dit...

Hola, Albert,
Uns bells indrets, contenta de 'veure't' altra vegada per aquí.

Albert ha dit...

f. romagosa,
Gràcies per la visita. En aquest moment no et puc ampliar la informació, però et recomano l'obra que Garibaldi va duu a Itàlia, el gran unificador de la bota, que va deixar a França la Casa de Savoia, com un rei espanyol va deixar a França el que era del Casal de Barcelona en virtud de la Pau dels Pirineus, tanmateix la bandera de la Provença és la senyera. Més endavant, si segueixes el meu blog, veuràs la senyera.

Bon dia júlia,
Gràcies pels teus comentaris.

Montse ha dit...

Ei Albert! Quines fotos més maques! Vau anar en vaixell?

Bentornat i petonets!!

Albert ha dit...

Nooooooooooo. Ja m'hauria agradat anar amb vaixell per la Costa Blava embarcant a Barcelona al costat d'una Golondrina, però no! Vam sortir amb autocar, per agència eh!, i ens vam moure com podràs anar veient.
Gràcies i un petonet
Continuarà