EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, d’abril 11, 2007

Gordes, Font de Vaucluse i Avinyó


A l'entrada anterior a guisa de comentari m'han fet una pregunta sobre la vinculació de la Camarga amb l'Estat francès.


La Camarga és part de la Provença (Província Romana), que és part d'Occitània. Si Catalunya és país fronterer per estar entre França i Espanya o l'hexàgon i la península, cal dir que la Provença ha estat encara més país de frontera perquè la seva història ha estat lligada tant a alguns reis de França (com Renat que va ser qui va aconseguir que la ciutat d'Avinyó es convertís en la seu dels papes) com el fet que durant un període era del Casal de Barcelona (la bandera de Provença és la catalana) i ia Casa de Savoia.


En qualsevol cas el 1860 Garibaldi, l'unificador d'Itàlia, va promoure un referèndum i la Provença va passar definitivament a ser una part de la República Francesa.


El dia 2 d'Abril vam visitar una cantera d'on s'extreia el colorant per obtenir l'ocre (fotos 935/947) a on hi ha una obra plàstica prou aconseguida.
I després vam encepegar amb Gordes, un poble considerat dels més bonics de França, penjat en una cinglera (f.961/1026). Durant l'ocupació romana va esdevenir diòcesi, mot que després prendria l'església. Al centre del poble hi ha el vetust castell que ara és un museu. Alguns pintors han fet estada en aquest poble, dels que jo només cito els que conec: Chagall i Vasarély, d'aquest darrer hi ha una obra a l'entrada del poble (f. 963). Com el nom d'aquest poble pot ser enganyador cal dir que la V dels primitius Vulgients passà a G i d'aquí Vordenses a Gordenses a l'època gal.lo-romana.


Un element interessant pel visitant de la Provença són les finestres, per la qual cosa, no ha de sorprendre que abundin entre les meves fotografies.


Un dels llocs més interessant d'aquest viatge a ha estat la visita a la Fontaine du Vaucluse, és a dir, la font de la vall tancada. Encara que degut al canvi climàtic no he tingut la sort de veure-ho amb tot el seu poder, es tracta d'una de les surgències més potents del món, exactament la cinquena en el ranquing mundial. L'aigua sorgeix de terra com un brollador que alimenta el riu Sorgue (f. 31/65). Aquest lloc ha inspirat a Fredric Mistral i a Petrarca.


Finalment vam visitar Avinyó i, lògicament el Palau dels Papes (f.70/121) i fer nit a Aix-en-Provence. Crec que d'Avinyó no cal que digui gaire cosa perquè és una ciutat força coneguda pel fet d'have estat papal. Van haver-hi set papes i quan va haver el Gran Cisme d'Occident, els anomenats antipapes van tornar a residir en aquest palau, que és un dels castells medievals més grans d'Europa.
Avinyó té un festival de teatre a l'estiu que, junt amb el d'Edimburg, és el més important d'Europa. De tota manera, assenyalem que el centre de la ciutat és prou endreçat.

Cap comentari: