El 3 d'Abril veiem en primer lloc Saint Remy que està en el massís muntanyós de les Alpilles, carrers estrets i mansions dels segles XVII i XVIII, aquest poble i els seus voltants han estat immortalitzats en l'obra de Vincent Van Gogh. Nostradamus va néixer a Saint Rémy.
Els afores de Saint Remy visitem l'antiga Glanum, una ciutat romana descoberta l'any 1921. Situada en un lloc bellíssim, que va ser també font d'inspiració de l'esmentat pintor. L'antic Glanum va ser fundat pels celtes i s'hi van estar els grecs fins que els romans de Marsella la van fer a miques però hi van aixecar una important ciutat que han deixat unes rrestes valuoses.
Després he vist Les Baux de Provença que és un poble situat gairebé al cim d'una muntanya que d'alguna manera recorda Montserrat. Les Baux va inspirar a Dant l'infern de la Divina Comèdia. Des d'aquest poble hi ha una vista esplèndida.
A la parada a Arles m'ha cridat l'atenció el monument a Frederic Mistral que per mi és el Premi Nobel més proper que tenim els catalans mentre no hi hagi un en llengua catalana, monument que casualment està davant d'on dinàrem. Arles té més que restes romanes perquè hi ha un amfiteatre que es fa servir per curses de braus i un teatre, evidentment els dos amb les corresponents restauracions, però que donen prou idea de la importància que va tenir en el seu moment. Una de les visites més interessants ha estat la de l'església de Sant Tròfim, tant per la sobrietat de la construcció com la magnífica col.lecció de tapissos, la de la foto.
Els afores de Saint Remy visitem l'antiga Glanum, una ciutat romana descoberta l'any 1921. Situada en un lloc bellíssim, que va ser també font d'inspiració de l'esmentat pintor. L'antic Glanum va ser fundat pels celtes i s'hi van estar els grecs fins que els romans de Marsella la van fer a miques però hi van aixecar una important ciutat que han deixat unes rrestes valuoses.
Després he vist Les Baux de Provença que és un poble situat gairebé al cim d'una muntanya que d'alguna manera recorda Montserrat. Les Baux va inspirar a Dant l'infern de la Divina Comèdia. Des d'aquest poble hi ha una vista esplèndida.
A la parada a Arles m'ha cridat l'atenció el monument a Frederic Mistral que per mi és el Premi Nobel més proper que tenim els catalans mentre no hi hagi un en llengua catalana, monument que casualment està davant d'on dinàrem. Arles té més que restes romanes perquè hi ha un amfiteatre que es fa servir per curses de braus i un teatre, evidentment els dos amb les corresponents restauracions, però que donen prou idea de la importància que va tenir en el seu moment. Una de les visites més interessants ha estat la de l'església de Sant Tròfim, tant per la sobrietat de la construcció com la magnífica col.lecció de tapissos, la de la foto.
Finalment hem tornar a casa, és a dir, a l'hotel d' Ais de Provença (en francès Aix-en-Provence) que com hem arribat en bona hora ens ha permès fer una visita.
NOTA: En aquesta entrada al blog m'estreno a no posar un enllaç per a veure les fotos. Com de costum a quasi totes les meves entrades aquí hi ha una i una tria genereosa de fotos es podrà veure en un video que quedarà posat a l'entrada següent. Per altra banda, a l'esquerra hi ha el FLICK a on hi haurà una tria mínima de fotos, que dintre de les meves limitacions fotogràfiques hi posaré aquelles fotos que tenen un interès més enllà del record del viatge.
Només resta que el déu de la informàtica sigui magnànim i faci el necessari per a què jo no hagi de tornar a fer com abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada