EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de maig 25, 2007

Va de política

Algunes coses que escric aquí ja la he posades en el comentari d'un blog amic; tanmateix, com la realitat és tossuda, jo més.



Cada vegada que hi ha un canvi de govern o unes eleccions es parla de política i dels polítics més sovint. Tot i que es pot dir que de política se'n parla sempre, la qual cosa és un bon indicador.



De tota manera una de les coses que més em molesten quan es parla dels polítics és la de referir-se a ells com si fos una altra mena de bestià. Els polítics són, d'entrada, el reflex del que som nosaltres mateixos. Encara que seria molt bonic que els polítics tinguessin una il.luminació especial, com suggereix el Dao, la realitat aquí i a la Xina és que els polítics són uns éssers humans amb les mateixes pors, alegries, ambicions, frustracions, etc. que nosaltres.



No podem exigir als polítics allò que no ens exigim nosaltres mateixos i tampoc no podem dir que la política no ens interessa perquè moltes de les coses que fem són política.



No cal que jo des d'aquí parli de la importància de l'ecologia i de tots els problemes que afecten al planeta que vivim, per tant, considero que és política qualsevol acció que s'hi relacioni tot i que sóc conscient que hi ha accions que ens poden resultar difícils de seguir d'una manera ecològica positiva. Per exemple, no puc dir a segons un treballi que vagi a la feina amb tren enlloc del seu cotxe, però hi ha coses que només demanen voluntat.



Tot això ve a tomb perquè ahir va venir a casa meva l'electricista. que va haver de canviar el florescent i el plàstic que el subjecte. O sigui que quan ha acabat la feina hi havia per llençar el tub, un cartó i un plàstic de més d'un metre de llargada. Li he preguntat que en faria i m'ha dit que llençar-ho al primer contenidor, lògicament sense separar plàstic i cartó i el tub.



Ho trobo indignant i considero que qui actua així no té dret a criticar els polítics perquè ell és el primer que no s'interessa per la cosa pública. I tampoc serveix dir que la gestió del que es llença en aquests contenidors deixe que desitjar. La política és precisament també per fer que aquesta gestió millori i evidentment per a castigar qui no ho faci.



¿Quan es farà una llei per a què les comunitats de veïns es responsabilitzin dels residus que generen? Evidentment, el que exposo no és tot del que es pot dir sobre política i l'home del carrer, però n'és part. I, per altra banda, és un exemple de la responsabilitat de tots davant la cosa pública. Exemples no en falten, es pot parlar de l'IVA o de la declaració del I.R.P.F. i moltes altres coses.

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Tens tota la raó i cada dia trobo més exemples quotidians d'aquesta corruptela generalitzada fins a tals extrems que, si refuses participar-hi, et miren com a un ximple. En la democràcia no hem sabut endegar una mena de 'regeneració moral' i així va tot. Una mostra més ambiciosa és l'amiguisme i enxufisme que regna en moltes institucions i que fa que les universitats nostres -també les castellanes- estiguin molt mal situades. Per posar un exemple, que en podria posar molts.

Albert de la Hoz ha dit...

Sí, tens raó, sóc tan ximple que quan vaig a tirar els reciclatges surto per la porta del parquing per no passar amb ampolles i plàstics davant del porter, veíns i ser poc vist pel carrer perquè la porta del parquing té davant els tres contenidors. I perquè crec que és una feina que hauria de fer el porter, però la llei no li obliga...