Fins ara jo només havia estat en algun parador per fer un cafè, però al final sembla que ha arribat el dia d'estranar-m'hi. I m'he estrenat amb el de Cardona que com es pot veure ara fan això dels dies daurats, que és una oferta per als qui passem de la seixantena..
Per altra banda, fa més de quaranta anys que tenia ganes de veure les famoses mines de sal, però pel que sigui encara no les havia vistes. O sigui que aquest cap de setmana puc dir que amb un tret he matat dos pardals.
.
Evidentment les mines de sal m'han impressional i com a mostra aquí hi ha dues fotografies, una és desde la finestra del parador i l'altra és un detall per dins. Des de temps prehistòrics la sal de Cardona ja era un font de riquesa i que es féu més evident amb la romanització.
.
Encara que sigui lògic fins ara no havia sapigut que el poder del Ducat de Cardona venia en bona part del factor econòmic de les mines de sal.
.
Encara que a aquest element de la natural, cal afegir que durant força temps va ser un punt fronterer, és a dir, estratègic, respecte als musulmans.
.
També ha estat interessant saber que Antoni Desvalls va fer que Cardona ressistís més que Barcelona el setge de les tropes filipistes a la Guerra de la Successió i es va veure obligat a rendir-se quan va rebre l'ultimatum que si seguia ressistint seria morts tots els barcelonins. Així doncs que la Guerra acabà el 18 de setembre de 1714.
.
Un altra aspecte a destacar és l'esglésa romànica, que indutablement és especial i podria dir-se la més espectacular després de la de Sant Pere de Roda.
4 comentaris:
A Cardona sí, que hi he estat. Amb els alumnes i pel meu compte, un dia els meus fills ens van regalar una estada de cap de setmana al parador. És un indret molt interessant i bonic, amb molta història.
Hola Júlia,
No m'estranya que ja hi hagis estat, els mestres sempre teniu una bona escusa per a dur la canalla, perdó, els alumnes, en algun lloc d'interès cultural. El que té mèrit és que en uns temps que els pares han d'ajudar els fills, hi hagis fills que facin bons regals als pares.
Un amic meu a qui demanaven a escola que repassés amb el fill les taules de multiplicar, protestava:
-Jo ja els duré d'excursió i a visitar coses i ells que els ensenyin a multiplicar.
De fet, potser tenia una mica de raó i tot.
Raó no ho sé, però llest sí.
Publica un comentari a l'entrada