Claes Oldenburg Coosje Van Bruggen

Ahir diumenge 3 de Juny va ser el darrer dia de l'exposició que hi hagut a la Fundació Miró, una exposició que és la del treball conjunt d'aquests dos artistes, sota el títol ESCULTURA, POTSER.

.

Efectivament és escultura i l'oferta artística ha estat realment atractiva. De fet, la peça més impactant és la que figura en el programa i aquesta peça és la que em decideix a fer aquestra entrada al blog. I que de fet m'ha dut a anar a la Miró un parell de vegades.

.

Com, per altra banda, estic molt lluny de ser un crític d'art em deixo dur pel que diuen els altres si això que diuen expressa el que sento i val a dir que m'ha atret més el que he llegit en italià que no pas el que he trobat per aquí.

.

Per tant, em permeto transcriure el que he trobat al respecte Un fiore caduto a terra. Un papavero, uno di quei misteriosi fiori il cui colore, come dice Baudelaire, "entra nell'occhio imperiosamente", con i petali intatti rosso sangue, che sembra rubato a un quadro di Monet, precipitato sul pavimento. Niente di strano se non fosse enorme, in grande scala, a tal punto che se in quella caduta a terra avesse incontrato una persona, l'avrebbe travolta. Sensuale e ambiguo, perfetto nei suoi dettagli naturali, con quei petali gonfiati dalla tensione dell'aria per la caduta, ma inquietante nelle sue dimensioni oversize. Il più umile dei fiori della terra, selvatico e spontaneo, trasfigurato in una forma gigantesca. E' lo strepitoso "Dropped Flower", il fiore caduto, che Claes Oldenburg, uno dei grandi protagonisti della Pop Art, e Coosje van Bruggen hanno realizzato, in legno, metallo, filo di ferro, tela, nastro adesivo e pittura al lattice, per il Castello di Rivoli che ospita la rassegna.

Per altra banda, encara que m'agrada molt la Fundació Miró, per la peça concreta que m'ocupa, aquesta flor caiguda al terra, trobo que resulta molt més ben ambientada a la gran sala d'aquest palau italià, el de la foto, que no com estava a la Miró perquè resultava com un gran armari en una cambra petita, és a dir, que la flor es menjava el volum de la sala, mentre que com s'aprecia, en el palau italià la flor respira, té espai i es pot dir que realment és una flor al terra i no un monstre com resultava aquí, que més aviat podia fer pensar en aquella flor perillosa d'una obra de teatre.

.

En qualsevol cas aquesta flor-escultura que, evidentment, és la rosella m'ha fet ganes de posar aquí la foto d'una rosella de veritat.