EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, de juliol 12, 2007

"No será la tierra"


del mexicà Jorge Volpi. Editat per Alfaguara, Madrid 2006, 516 pàgines.

Començo dient que he gaudit moltíssim aquest llibre, però avís a navegants, tot i que idealment les normes per a la seva lectura es pot dir que valen per tots els llibres, en aquest molt més. Cal llegir-lo amb molta atenció, paciència i el més seguit possible.

M'explico.

La novel.la té vàries vessants i una d'elles és la científica, exactament biològica perquè un dels seus eixos són les recerques per a guarir el càncerm i fer la seqüència informàtica del Programa Genoma Humà. També hi ha el tema de com el Fons Monetari Internacional tracta els països del Tercer Món com Zaire, Mèxic i, de fet, Rússia i com aquests l'hi fan la pirula.

Hi tenim també la caiguda del mur de Berlín i la caiguda de l'U.R.S.S., que vol dir l'aparició a l'escena mundial de dos països nous: Alemanya (una) i Rússia (màfia capitalista). També tenim retalls de Greenpeace i el seu Rainbow Warrior i les protestes antiglobalització de Seattle. Sense faltar l'actuació d'un tauró de Wall Street i una voluntària a Palestina. I l'accident de Txernòbil.

Resumint hi ha un repàs d'allò més important del darrer segle, tot enllaçant tres històries de dones de països i edats diferents que acaben convergint en una mateixa història. Són dones valentes, decidides, cadascuna des del seu angle ideològic: comunista, ecologista, mondialista, cadascuna amb el seu desenvolupament vital. Totes tres però amb una relació amb la parella conflictiva.Volpi és molt critic amb la globalització, amb el progrés que ens duu a la malmesa del medi ambient i a les cada cop més depauparades societats degut a l’afany del capital que es concreta en una élite superadinerada i amb molt de poder i unes masses sense veu ni vot donat que la democràcia queda anul.lada pels superpoders.

No hi manca la poesia i l'onirisme d'algun personatge.

Podría dir-se que és la novel.la de la globalització per excel.lència -potser hi ha una altra- i duta també com en el cine va inaugurar-se amb la pel.lícula Vidas cruzadas (Short cuts), 1993, de Robert Altman.

Cap comentari: