Crec que no val la pena que jo em posi a qualificar el fet que es veu en aquest video o que digui què en penso del noi que porta el mòbil a la mà.
El problema greu és que la Fiscal Cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb la llei a la mà, no troba raons per posar a la presió el paio del mòbil.
Jo no sé res de lleis, ni ganes; l'única cosa que vull, com la gran majoria de la gent, és que es faci justícia. I cada minut que el noi del mòbil a la mà passa al carrer és una injustícia. És una injustícia envers la xiqueta d'Equador, però és una injustícia a tots els ciutadans de Catalunya perquè aquest individu és mereix la privació de llibertat.
Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
dimecres, d’octubre 24, 2007
VOLEM JUSTÍCIA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
"Primero vinieron a buscar a los comunistas,
y yo no hablé porque no era comunista.
Después vinieron por los socialistas y los sindicalistas,
y yo no hablé porque no era lo uno ni lo otro.
Después vinieron por los judíos, y yo no hablé porque no era judío. Después vinieron por mí, y para ese momento ya no quedaba nadie que pudiera hablar por mí"
Bertl Brecht
Una Forta Abraçada!
Hola Amelia,
Una sàvia cita.
Moltes gràcies.
I una abraçada
Veig que tothom reprodueix aquesta citació de B. Brecht darrerament...
No sé si servirà perquè tothom s'impliqui una mica més en les coses.
Tant de bo no es quedi només en un badar bocabadat davant la veritat.
M'alegra veure que no complixes l'amenaça de refusar comentaris al teu blog.
Un blog sense comentaris no és un blog, és una altra cosa ...
Rectificar és de savis.
Endavant.
Sobre el text, tan citat, del primer comentari:
'Brecht se cansó de negar su autoría de este texto que hoy es universal y que en realidad le pertenece al pastor Martín Neumeller de la Iglesia Confesional Alemana, luchador por los derechos humanos que sufrió por siete años en los campos de concentración'.
Possiblement Brecht el citaria i ja li ha quedat adjudicat, com passa amb tantes coses.
Crec que coses d'aquestes passaven abans de la immigració, els brètols i violents sempre tenen víctimes propiciatòries, seria un error castigar quan la víctima es de fora i 'passar' quan és autòctona, s'ha de castigar sempre, però, malauradament, quan no hi ha filmació ni difusió pels mitjans de comunicació és com 'si no passés' i això ho sap molt bé la gent que treballa a instituts conflictius. Més aviat es mirar de 'no fer soroll'.
A: Júlia
A: Sani Girona Roig
Encara que he vist algunes peces de Brecht, aquesta cita no la coneixia, tot i que admeto que al llegir-la em va sorprendre perquè si no vaig errat era comunista.
Júlia, la natura humana no ha millorat i la violència a l'estrany (jueu, per exemple) o la que en diuen de gènere ha existit sempre i aquesta entrada del meu blog existiria igual si la xiqueta fos catalana de pura sang.
Sani, gràcies per la visita i d'acord, el blog torna a ser obert, sigui o no savi.
anava a dir el mateix que la Júlia (et juro que no m'ho copio, és que ho penso) però veig que penses com nosaltres:
Abomino de la violència, sigui del tipus que sigui i vingui de qui vingui i vagi a qui vagi. Sense distinció de raça ni de sexe, de color de pell ni de creences.
(Sobre Brecht, no puc dir res, no coneixia ni la dita)
més petonets (a mi també m'alegra que es pugui opinar)
Molt bé Montse, moltes gràcies. Au va, no tancaré la porta mai més.
Petonets
Publica un comentari a l'entrada