Ahir divendres vaig estar passejant pel carrer Enric Granados, que a més que no em para gaire lluny fa de bon passejar perquè els pocs cotxes que hi passen ho han de fer a poc a poc. Això l'ha convertit en un carrer una mica especial en el que hi abunden restaurants, gal.leries d'art i botigues que s'aparten de les típiques, encara que necessàries, tendes de barri.
Em vaig ficar en una gal.leria que crec no hi havia estat mai, la n2. Vaig veure que hi exposa una tal Francesca Llopis, i dic una tal perquè en el moment de llegir el nom no em sonava gens, encara que des d'ahir va perdre el títol d'una tal i ara és una a tenir en compte.
Té una obra gràfica força interessant i m'ha atret en particular el díptic que poso aquí, també hi abunden paissatges solitaris, boscos nevats i mars i llacs, tot molt solitari, que encara que no hagi estat la intenció em recorda els pintors del romanticisme. En la seva obra també hi destaquen els videos, el darrer del qual ha tingut un premi, gotes cauen, i per descomptat recomano la visita que acaba el dia 29.
No sé si és perquè jo he viscut poc més de dos anys seguits a Anglaterra, tot i que només era fent de cambrer, tinc una especial simpatia envers aquelles persones que han tingut una dosi de coratge per estar un temps a l'estranger, sigui molt o poc.
1 comentari:
Aquella noche,hice una búsqueda en el google,un nombre,y aparecierón ciento y pico blogs,donde alguien hacía referencia a su trabajo o le nombraban.
Pasee por muchos de ellos,con la tranquilidad de quién no tiene prisa,y llegué aquí...
Leí el post sobre él,y otros que había escritos, por curiosidad;me gustarón las fotos,los temas tratados...no sé,un conjunto de sensaciones.
El caso es que,desde entonces,dejo de ser un tal blog,que hay en la red,llamado L'Herald de L'Eixample,a uno a tener en cuenta y que figura entre mis favoritos.
Publica un comentari a l'entrada