de David Kidd. Traducció de Marta Alcaraz. Editorial Random House, Barcelona 2007. 220 pàgines.
.
David Kidd, professsor d’anglès americà treballant a Pekin, casat amb una xinesa de classe alta abans de la revolució de Mao. Ens explica els costums i les litúrgies dels darrers membres d’aquesta classe, que va quedar esborrada per la nova Xina. De la més alta sofisticació a la degradació, aquesta devallada és la que van viure els rics de l’època que malgrat tot van escapar a la revenja popular. Molts van morir a bastonades i els que van sobreviure es van veure degradats a treballar en feines humiliants per reeducar-se d’acord amb la nova doctrina maoista.
.
Per raons òbvies l'autor pren partit a favor de la classe que va adquirir mitjançant el matrimoni; tanmateix això no li resta, al contrari, li serveix per ser molt crític amb el sistema comunista i li aplaudeixo la sensibilitat que hi mostra en valorar l'art xinès en totes les seves vessants, com pugui ser la cuina i la fabulació.
.
Tots sabem de la bellesa del jardí japonès perquè la cultura japonesa ha viatjat molt més que la xinesa que per diverses raons ha estat tancada o Occident l'ha tinguda tancada. Doncs el jardí japonès està concebut per a la seva contemplació, mentre que el xinès està per ser viscut, per passejar-s'hi, per estar-s'hi.
.
I posat a què he fet referència a Occident val a dir que el 1900 les forces d'ocupación occidentals se sentien fartes de tanta bellesa i es varen dedicar a convertir els budes en blanc per a les pràctiques de tir. Aquí ens podem imaginar el que es diria si altres haguessin fet el mateix amb sagrats cors o mares de déu. Sense oblidar que una familiar d'aquesta famíla era muda des que petita, durant la Rebel.lió Boxer, un anglès va matar la seva mare amb baioneta davant d'ella.
.
Mentre alguns aquí i avui fan mofa dels ecologistes quan l'ecologia no és altra cosa que fer les coses amb seny, em permeto assenyalar que al Beijing o Pequín d'abans de Mao ja tenia una doble xarxa d'aigua, una de potable i una altra pels jardins. De fet no ha de sorprendre aquesta dada si tenim en compte l'enginyeria hidràulica xinesa té mils d'anys d'història.
.
Es tracta doncs d'un bon llibre, sense moltes pretensions, però amb el mèrit de l'autor d'apropar-nos al que va ser la cultura xinesa, aquesta gran desconeguda. Un llibre que es llegeix bé perquè tots els aspectes culturals estan posats en un context, gràcies al fet que la família xinesa amb la que va conviure l'autor era de les més importants de la capital, així sabem que a principis del segle XX hi havia una cremadors d'incens que portaven quatre-cent anys cremant sense parar. O la pena de les filles de la casa que considera que no es pot endur les peònies sense endur-se els crisàntems o la velleta que ha aconseguit que un vellet li expliqui les qualitats de les herbes i què fer per conrear-les i de qui herederà una magnífica col.lecció de llibres (rotllos) sobre plantes medecinals.
3 comentaris:
M'ha agradat el que expliques. Sembla un bon llibre per a les vacances d'estiu. Me l'apunto. Gràcies!
UNA LEYENDA CHINA
Hace mucho tienpo,una joven llamada Lili se casó y fue a vivir con el marido y la suegra.
Después de algunos dias ,no se entendian con ella.
Sus personalidades eran muy diferentes y Lili fue iritándose con los hábitos de la suegra,
que frecuentemente la criticaba.
Los meses pasaron y Lili y su suegra cada vez discutian más y peleaban.
De acuerdo con una antigua tradición china,la nuera tiene que cuidar a la suegra,por lo que decidió tomar una decisión y visitar a un amigo de su padre.
Después de oírla, Él tomó un
paquete de hirerbas y le dijo:
"No deberás usarlas de una sola vez para liberarte de tu suegra, porque ello causaría sospechas.
Deberás darle varias hierbas,que irán lentamente envenenando a tu suegra.
Ahora,para tener certeza de que ella muera nadie sospechará de ti,
deberás tener cuidado y ayúdarla a
resolver sus problemas.
Recuerda tienes que escucharme y segir todas mis instruciones".
Lili respondió:"Si,Sir.Huang,háre todo lo que el señor me
pida".
Lili quedó muy contenta,agradeció al Sr.Huang, y volvió muy apurada
para comenzar el proyecto de asesinar a su suegra.
Pasaron las semanas y cada dos días,Lili servía una comida especialmente tratada a su suegra.
Siempre recordaba lo que el Sr.Huang,que le había recomendado sobre evitar sospechas,y asi controló su temperamento y casi nunca la aborrecia.
En esos meses,no había tenido ni una discusión con su suegra,que ahora parecía mucho más amable y
más facil de lidiar con ella.
Las actitudes de la suegra tambien cambiarón y ambas pasarón a tratarse como madre e hija.
Un día Lili fue nuevamente en
procura del Sr.Huang,para pedirle
ayuda y le dijo:"Querido Sr.Huang, porfavor ayúdeme a evitar que el veneno mate a mi suegra.
Ella se ha transformado en una mujer agradable y la amo como si fuese mi madre.No quiero que ella muera por causa del veneno que le di".
Sr.Huang sonrió y señalo con la cabeza:
"Lili no tienes por que preocuparte.Las hierbas que le di, eran eran vitaminas para mejorar su salud.
El veneno estaba en su mente, es una actitud, pero fue ecahado fuera y substituido por el amor que pasaste a darle a ella".
En la China existe una regla que dice: "La persona que ama a los otros,tambien será amada".
La mayor parte de las veces recibiremos de las otras personas lo que les damos y por eso ten cuidado.Acuerdate siempre:
"El plantar es opcional,pero la cosecha es obligatoria, por eso ten cudiado con lo que plantas".
rita,
M'alegro i si el llegeixes, t'agradarà
claudia,
Bonita leyenda. También es curioso el nombre. Lili no es chino, sino un nombre que toman las chinas para tratar con occidentales, como Nancy.
Publica un comentari a l'entrada