The LAST LECTURE

Randy Pausch, Professor, Carnegie Mellon with Jeffrey Zaslow. Hodder & Stoughton. London 2008. 266 pàgines.

És un llibre força peculiar i al mateix temps té una característica que jo en dic que el fa rodó. És rodó perquè un aspecte central de l'obra està al principi i al final.

.
El títol de l'obra significa la darrera lliçó magistral i és el resum de la darrera lliçó universitària que va fer Randy Pausch a la Carnegie Mellon University, “The last lecture”. Científic de computadores, creador del projecte Alice, va treballar com a Imagineer a la Disney, autor de varis llibres.

.
El septembre del 2006 se li va diagnosticar un càncer pancreàtic. Després de passar per una cirurgia severa per tractar-li aquest càncer, se li va extendre al fetge i els metges li van donar vida fins a sis mesos.

He llegit que aquest mes de maig del 2008 la metàstasi s’ha extès a altres parts del cos. Aquesta conferència la va dedicar als seus fills de 18 mesos, 3 anys i 6 anys. Randy és un paio high tech, especialitzat en human-computer-interaction i ha creat un curs anomenat Building Virtual Worlds (BVW).

.

Jeffrey que és qui ha fet la tasca de tot plegat fer un llibre perquè com a columnista del Wall Street Journal és un home que òbviament domina la tècnica d'una escriptura àgil, clara i sense perdre la substància del pensament i dels coneixements de Randy.

.
Pel lector anglès el llibre aporta una conjunt de reflexions sobre la vida i la mort o, més ben dit, sobre la joia de viure, reflexions com a marit, pare, col.lega, professor i expert en la creació virtual, així com consells als estudiants en general.

.
Pel lector no anglès, per mi, aporta un conjunt de mots o combinacions de paraules que no coneixia i com estem entrant en un món en el que cada vegada més destaca tot allò relacionat amb les noves tecnologies doncs aquest llibre n'és una font. Per descomptat que en un llibre en anglès sempre aprenc perquè encara que les consultes les faci al final, per no perdre el fil de la lectura, sempre ho remato amb el diccionari.

.
Una expressió bonica que he descobert és frugal to a fault, que vol dir no gastar diners en superficialitats. Podem dir doncs que Randy va tenir uns pares que no encaixen amb el que entenem com típics americans perquè duien als seus fills al cine unes sis vegades l'any. Una vegada el pares van dur a Randy i la seva germana al circ, uns anys deprés Randy va demanar de tornar a-anr al circ i els pares li van dir que no perquè ja hi havia anat. Tanmateix aquests pares gasius van comprar la World Encyclopedia i cada any el volum de complement.

I és que va tenir uns pares que estimaven els seus fills, però no els mimaven, així una vegada que Randy estava preocupat per uns problemes dels estudis sa mare li va dir que a la seva edat el seu pare estava lluitant contra els alemanys.

.
Com deia també té consells de tipus psicològic com There's a lot of talk these days about giving children selfesteem. It's not something you can give; it's something they have to build.

.
En el conjunt del llibre és essencial què vol dir head fake. En el futbol és, per exemple, l'engany que fa el que xuta el penalty per a què el porter es llenci al costat equivocat, però també vol dir allò que s'aprèn sense saber perquè estàs aprenent una altra cosa, per exemple, students think they're using Alice software to make movies or video games... when they're actually learning how to become computer programmers (http://www.alice.org/)
.

Curiosa la manera de dir que no es volia casar: I felt no compulsion to settle down. Per dir que era una escena espectacular: What a Kodak moment! Recent casats: newlyweds.

.

Randy diu els seus alumnes Build a virtual world, sense sexe i violència perquè ja s'ha fet un zilió de vegades i diu You'd amazed at how many nineteen-year-old boys are completely out of ideas when you take sex and violence off the table.

.

Com bon americà no pot faltar l'estil Dale Carnagie quan diu als alumnes Guys, that was pretty good, but I know you can do it better.

.

El llibre és rodó perquè comença que ha de fer la conferència el dia que la seva dona farà anys i ella no està d'acord perquè aquell dia serà la darrera vegada que farà anys amb ell viu, però al final, quan ha acabat la conferència diu al públic que és l'aniveresari de la seva dona, mentre entra un pastís a l'escenari, demana al públic que li canti Happy birthday...

.

No cal dir que tot allò relacionat amb els seus pares, la dona i els fills té el seu aspecte emotiu i com obtenir el sí de qui s'havia enamorat no va ser cosa fàcil, per això s'hi referia com el Brick wall, una paret que va acabar tombant, però és que a la vida a tots se'ns presenten molts brick walls. Qui és la meva dona també va ser un brick wall.

.

Al final del llibre se'ns demana visitar http://www.thelastlecture.com/ i qui llegeixi aquest blog també li recomano la visita i veurà amb quin ànim, energia i alegria Randy s'adreça a l'auditori, sembla que no tingui els dies comptats. Trist? Entusiasta?