EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, de maig 15, 2008

A les meves dones


Fa just quatre anys que em vaig jubilar i des d'aleshores, a més d'assumir més tasques domèstiques, he fet un assortit de cursets al Xalet Golferichs (Centre Cívic), des de shiatsu a història de l'art; també he fet uns mesos de llengua xinesa, m'he tret els certificats de Daodejing i de Tècnic en Informació Turística; tanmateix l'estiu passat em sentia insatisfet perquè a Golferichs no hi havia res que m'omplís i em sentia sense cap objectiu.
.
La meva dona em va suggerir que mirés de fer el Curs d'accés a la universitat per als més grans de 25 anys, que em recolzaria. El fet doncs és que tal com vaig anunciar el 2 Juliol 2007 el setembre vaig començar l'esmentat curs -en l'opció Ciències Socials, durant aquest temps el blog ha estat força aturat, algunes vegades, em limitava a fer un resum de les meves activitats a les Golfes i alguna vegada he deixat algun comentari en un blog amic. He comprovat, al mateix temps, que la blogosfera és com un mercat -tant dones, tant reps- i com jo he minvat la meva activitat blogaire les poques coses que jo he posat al blog han estat ignorades, malgrat que sabien que jo estava fent un curs.
.
Un curs que ha estat més fort del previst perquè enlloc de ser, com jo creia, de cultura general calia passar unes assignatures concretes, que conformen el que se'n diu la Prova específica, per altra banda un s'havia de posar les piles en gramàtica per passar la Prova comuna (anglès, castellà i català). El fet doncs és que des de setembre fins l'exàmen a prou feines he anat al teatre, al cine, exposicions, etc. , la qual cosa ha estat un sacrifici adicional per la meva dona que s'ha quedat a casa amb mi. Com es diu en anglès la meva dona ha estat cent per cent supportive fins al final, tot fent broma que volia ser la dona d'un estudiant.
.
Quan fet l'exàmen jo tenia els meus dubtes i pors, que des del dia 26 d'abril ho he passat malament, nervis, ella em dia que tenia confiança i que treuria un 6,5. No es va equivocar de gaire, he tret una mica més, tot i que per mi amb el 5 ja tenia prou. Admeto que eren unes pors infundades perquè en aquest exàmen no m'he jugat el futur, sinó un pur plaer, però l'amor propi ha estat per sobre l'objectivitat.
.
El fet doncs és que m'ha ajudat tot aquest temps i que la meva satisfacció és també la seva. Per descomptat que mentre jo he estat estudiant ella ha estat llegint i si jo he memoritzat noms i dates històriques ella, que és una gran lectora, s'ha cruspit la tira de llibres.
.
Si aquesta entrada està dedicada a les meves dones, la principal a dedicar el resultat de l'exàmen ja està fet; tanmateix vull també dedicar el resultat de l'exàmen a la meva mare (1900-1987) perquè encara que no ho vegi ella em va transmetre l'amor els llibres. A casa seva hi havia un bona biblioteca, la foto és una petita mostra, i quan son pare havia tancat l'entrada del gas per dormir ella, d'amagatotis, s'aixecava del llit, encenia de nou el llum de gas i es passava la nit llegint i apagava el gas abans que els altres s'adonessin. A casa seva no hi faltaven els diaris tampoc, era doncs una gran lectora. Així que en temps de Franco es queixava que tots els diaris deien el mateix, però li agradava comentar amb mi les cròniques que des d'EUA enviava pel Diario de Barcelona el gran perdiodista Josep Maria Massip. Els dos ens agradava comentar alguna cosa interessant que havíem llegit.
.
Encara que no era llegir, les nits del diumenge els dos escoltàvem el radioteatre, potser d'aquí ve la meva afició al teatre. Com també em va transmetre l'amor a la humanitat i que res humà m'és aliè, ella ho va fer amb l'exemple i al final de la guerra incivil va ajudar a persones dels bàndols enfrontats.
.
La tercera dona és, òbviament, la meva filla. Ella té una llicenciatura de números, però em plau que ara que ja no sent la pressió d'estudiar coses del seu ram, comença a tenir el cuc de la lectura i a més, també m'ha plagut comprovar que des del principi m'ha animat amb els meus estudis de manera que quan els diumenges trucava a casa i parlava amb sa mare li preguntava, com de passada, si jo estudiava. Ahir per la tarda, li vaig dir posar un email per dir-li que havia aprovat; poc després em va trucar per felicitar-me i dir-me que tots els seus companys de feina també em felicitaven.
.
En aquest moment no sé quina carrera començaré. Potser Història? o potser Humanitats?. Tampoc es pot saber si l'acabaré o no, però en qualsevol cas avui, amb seixanta quatre anys, començo mentalment una nova etapa de la vida i el setembre serà més que mentalment. En el fons no té excessiva importància el que faré perquè només es tractarà de passar-m'ho bé estudiant, aprenent allò que m'agrada.
.
Tampoc sé ara com acabarà al blog. Sospito que no recuperarà l'embranzida que va tenir abans de començar el curs.

8 comentaris:

Júlia Costa ha dit...

Espero que et vagi molt bé, fa uns anys em vaig animar a fer Humanitats a la UOC, va ser una gran experiència, i no descarto fer història més endavant.

No abandonis el blog, ep, que et trobem a faltar!

Albert, l'Herald ha dit...

Moltes gràcies júlia. Per raons d'estudi i vitals no em convé la UOC, se m'ajusta millor la presencial.

julianen ha dit...

renoi! quin escrit tan bonic, t'envejo l'impuls i la tenacitat, pero no deixis el blog, si no saps quem posar, hi plantes algun traball que facis per l'universitat i aixi tots aprendre'm una mica sense deixar de saber de tu

Albert, l'Herald ha dit...

Moltes gràcies per tot.

Rita ha dit...

Moltíssimes felicitats, Albert!! És una gran notícia!!

Jo també vaig fer l'accés per a més grans de 25 anys i recordo que quan vaig aprovar, a més de la grandíssima satisfacció personal, vaig dedicar-Ho als pares, ja absents, pensant la gran il·lusió que haguessin tingut de saber-ho.

Felicita la família també, el seu suport segur que també t'ha anat molt bé.

Albert, l'Herald ha dit...

Moltes gràcies rita.

Sava ha dit...

M'ha agradat molt.

Claudia-40 ha dit...

Partiendo de aaquello de...

"Dadme un punto de apoyo,
y moveré el mundo"

...sólo resta añadir...

"¡¡FELICIDADES!!
Hoy empiezas a recoger
el fruto de tantas
ilusiones y esperanzas.
El premio que hace
ya tiempo que merececías.
La recompensa a
largas horas de esfuerzo,
voluntad y empeño...
ENHORABUENA.
TE DESEO MUCHA SUERTE
EN EL NUEVO CAMINO
QUE HAS EMPRENDIDO"