Marsella és d'aquestes estranyes ciutats que un n'ha sentit parlar tota la vida, que sap que és molt a prop, que sap que és la Barcelona de França perquè a més de tenir port és la segona ciutat de França; tanmateix durant molts anys l'ha acompanyada la mala fama. Una mala fama legítima perquè era on s'hi amagaven els contrabandistes i els mafiosos, cau de prostitució i tota menes de brutícies, però afortunadament el mistral de lamodernitat s'ha endut tot això i ara regala la glòria de Frederic Mistral en una ciutat que mira el futur amb renovada empenta i aspiracions, prova d'això és la quantitat de veles que hi ha a l'antic port, Vieux Port, i el petit port on vaig raure per sopar a Chez Fonfon, és a dir, a Vallon des Auffes, la darrera foto.
4 comentaris:
Hay Ciudades que nos acompañan desde que un día se cruzan ,en nuestra vida por casualidad o cuando estamos preparados,para darnos cuenta de que están ahí.
Luego en la distancia,conocemos su historia y sus leyendas,lo que otros cantarón o escribierón sobre ella,o lo que significa en otras vidas...así,poco a poco,el deseo por conocerla se hace mayor.
Hasta que llega ese día,y entonces te pierdes en sus rincones y en sus calles,te fundes con sus gentes...por unos días,Tú formas parte de Ella,y Ella de ti.
Al llegar a casa,mientras deshaces las maletas,descubres en tu interior,que has vivido una experiencia única y maravillosa...que ya siempre,formará tarde de ti.
Gràcies.
Un text preciós.
hola, jo estic descubrint amb la meva parella la Catalunya Nord,o pot ser hauria de dir França?, no es el mateix que Marsella,però tot es començar.
Tants pobles i tan macus i tan aprop. Viatjar sempre es agradable, crec jo!!
Antònia
Si és Catalunya Nord no seré jo qui ho cainvïi, però Marsella és a la Provença.
Creia que això de macu només ho dèiem a Barcelona...
Em sembla fantàstic que amb la teva parella facis moltes bitàcoles.
Publica un comentari a l'entrada