EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, de juny 29, 2008

Marsella viva !

La casualitat ha fet que hagi trobar Marsella més animada que de costum tot i que ja se la veu prou animada. El cas és que el dia 21 s'hi celebrava la Festa de la Música, suposo que és una manera de celebrar el solstici d'estiu, i també la festa (major?) del barri La Panier, que és el barri castigat per Hitler.

Les dues primeres fotos són fetes a Le Panier, mentre que la tercera no, però això a la pràctica no tenia cap importància perquè com hi havia la Festa de la Música es feia sentir per molts llocs de Marsella. Així mentre tenim uns que fan una mena de moixiganga, tenim uns gitans que amb les seves trompetes interpretent música romaní i una dona posant la seva magnífica veu a cançons de jazz i estàndards americans.

I no cal dir que com el dia 21 és dissabte totes les discoteques i bars del passeig marítim estaven al màxim d'animació.

Tanmateix, si això era poc, la casualitat addicional va ser que aquest 21 de juny els carrers cèntrics de Marsella eren plens de les quatre barres catalanes. De moment vaig pensar que amb una mica de retard els marsellesos s'havien adonat de la meva presència i em retien vassallatge, però el motiu era que al vespre hi havia un partit de rugby entre els de Perpinyà i els de Clermont i malgrat que hi havia més senyeres que les ensenyes dels altres, l'endemà vaig assabentar-me que els meus compatriotes van perdre.

Malgrat la derrota de l'equi català em va plaure veure que a la nit, tant els de Clermont i de Perpinyà feien xerinola junts i no vaig veure la més petita mostra d'enemistat entre les parts contendents. Va ser esport de veritat.




2 comentaris:

Claudia-40 ha dit...

“En alguna oportunidad de nuestras vidas hemos podido sentir cómo una pieza musical nos puede traer un precioso recuerdo de nuestras vidas,por ejemplo de un viaje y hacernos sentir mejor, o tal vez hemos tarareado a nuestros hijos alguna escueta melodía para calmarlos o dormirlos, o aún en nuestros momentos de soledad, de euforia o de depresión, una canción ha sido nuestra cómplice y compañera."
Alexander Ospino

Albert, l'Herald ha dit...

C'est bien trouvé