EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, de setembre 18, 2008

Londres - 13 Setembre

Qui pugui haver seguit aquest blog, encara que només sigui des d'abans d'ahir sap que durant un període vaig viure a Londres, doncs aleshores com moltes vegades solia passar per la plaça Trafalgar entrava tot sovint a la Gal.leria Nacional i de fet gairebé sempre m'entretenia per les mateixes sales. Doncs aquest 13 de Setembre he volgut fer el mateix i he passat força estones amb els meus pintors favorits dins del figuratiu. O sigui que quasi no m'he mogut d'on hi ha les pintures del XVIII al XX, és a dir, Canaletto, Goya, Turner, Constable, Ingres, Degas, Cézanne, Monet i Van Gogh.
.
No cal que en parli perquè qui sap qui són segur que ho sap més que jo i qui no en sap gaire sempre trobarà a internet millor informació.
.
En qualsevol cas no està de més dir per a qui no ha estat a Londres que la Gal.leria Nacional és de franc, com és de franc contemplar des de les seves escales la plaça Trafalgar i l'imponent homenatge que els britànics reten a l'almirall Nelson amb la columna que rep el seu nom,mentre a l'esquerra tenim l'Església que jo l'hi dic Sant Martí del Camp.
.
D'aquesta església val a dir que se l'hi ha fet una remodelació que mereix visitar-la, especialment pel nou vitrall que s'hi ha posat. Es tracta d'una espectacular vidriera abstracta (primera foto) que evoca la creu de Crist reflectida a l'aigua i inunda l'interior de l'església, que sens dubte és una de les més emblemàtiques de Londres. Aquesta nova estructura duu la signatura de l'artista iraní Shiraz Houshiari. Indubtablement val la pena fer una visita a Saint Martin-in-the-Fields.
.
Després de passejar i fer un cafè a Iving Street xino-xano Charing Cross amunt per dinar a l'Arbutus, que està, com el del dia abans, al Soho, que comento a una altra banda.
.
Havent dinat i fet el cafè, novament amb companyia d'una anglesa cultíssima ens ha dut a l'estació de metro, Canary Wharf, que és molt nova. El motiu, però, és visitar el Museum in Docklands, que des del punt de vista arquitectònic el podem comparar perfectament amb el nostre Palau del Mar (segona foto). Si un conté el Museu d'Història de Catalunya, el londinenc conté diferents temes tots relacionats amb el barri (East End) i aspectes diferents, com la cacera de la balena, el comerç d'esclaus, la ciutat medieval, etc.

.
Nosaltres vam centrar la visita amb Jack the Ripper (Jack l'Esbudellador) perquè els seus crims varen tenir lloc a Whitechapel, que és part d'East End. El que pretén l'exposició és mostrar la situació social d'aquella època perquè cal tenir en compte que East End és el barri pobre de Londres per excel.lència i les víctimes de Jack eren totes prostitutes, per altra banda, semblaria que hi havia responsabilitats d'alt nivell...
.
Cal dir que el palau del mar de la foto era el magatzem de sucre i precisament per això des d'aquest moll sortien el vaixells cap a Africa Occidental a on s'agafaven els negres per a ser esclavitzats, es venien aquí i en el mateixa vaixell s'enviaven al Carib per a treballar a les plantacions de sucre. Ara s'ha proposat que aquest espai sigui declarat per la UNESCO patrimoni de la humanitat en conjunció amb el triangle format per Africa Occidental i Barbados.
.
El negre de la fotografia va vestit, com anaven els negres en aquest moll del sucre, que tenienla tasca de fer com d'encarregat o d'intermediari entre els blancs i els negres, podríem dir que eren els negres espabilats.
.
Per a cabar el dia com cal vaig fer via cap al Dominion Theatre a veure el musical We will Rock You basat tot amb la música the Queen.
.
Dels tres musicals que he vist a Londres aquests dies aquest no és el millor, però indubtablement és el més potent des del punt de vista tècnic i de cos de ball. Un cos de ball que funciona a la perfecció, amb unes noies i nois tots primets, movent les seves panxes com si fessin la dansa del ventre i, per descomptat, els decibelis com a protagonista.
.
Si un es pregunta quin és l'argument d'aquest musical doncs ben senzill, que l'any 2046 estaran bandejats els instruments musicals i quan es descobreix una guitarra elèctrica és un esdevenirment.
.


















Cap comentari: