EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de setembre 06, 2008

Ranakpur - 23 Agost

Des de Jodhpur estem fent camí cap a Ranakpur a on hi ha una visita artística important, però com trobo molt més interessant les persones que les pedres, en primer lloc poso aquesta fotografia feta des de l'autocar. Aquestes tres dones treballen a la carretera i a l'adonar-se que jo les fotografiava van para la feina, posant el pic en posició de descans, i em van somriure.
.
Preciso que aquest somriure no enriqueix el meu ego perquè estant jo dins un atocar, poc van veure de mi. El que demostra el semriure són les ganes de sentir-se part d'aquest món, que no hi ha tanta distància entre elles que pique el terra i aquests que venen de lluny i passegen còmodament en autocar pel seu país. Tot som humans. Aquest és el missatge del seu somriure.
.
Situacions semblant n'han passt més però no sempre acaben bé fotogràficament perquè el conductor de l'autocar no està pendent de la meva càmera, ell també treballa. Com en aquest cas l'autocar va estar aturat uns moments més llargs que de costum al final em va sortir una foto decenteta.
.
Fins fa cpocs anys la direcció del Museu de Ceràmica de Barcelona no considerava art a la terrissa popular, però com jo sí la considero art -i no en sóc l'únic- valia la pena de fotografiar aquestes dues gerres que es fan servir, més ben dit, es feien servir per a portar aigua. Avui es fa amb bombones de plàstic, no són fotogèniques, però pesen menys, ja pesa prou l'aigua.

.
Finalment la pièce de résistance de bona part del viatge: el Temple Jainista de Ranakpur. Impressionant. Grandiós. Columnes grandioses amb un treball quasi d'orfebreria. Un espectacle i, al mateix temps, una lliçó. I és que estar en un temple així treu l'alè.
.
A títol humorístic els indis saben que nosaltres diem caca la vaca i, allòa on hi ha tifes de vaca ens ho diuen per a què parem compte.
.
A l'Índia les cases són netes per dins, tant si són de rics com de pobres. Jo no he pogut veure com netegen per dintre, però sí com netegen el portal i el rebedor. Una vegada a l'any, quan ja ha passat l'època de calor de ide les pluges, es fan unes festes que les famílies aprofiten per a netejar la casa a fons, parets, sostres, la part de fora, tot. Les cases de fang es pinten amb argila o fems de vaca, que li dona un aspecte més del camp, resulta antisèptica i a més purifica espiritualment
.
Quan he sabut això m'ha fet recordar que la Casa de Birla, de Delhi, a on Gandhi va viure els seus darrers dies i va ser assassinat. Una de les tantes coses que es van fer en honor de Gandhi va ser netejar tota la casa amb fems de vaca.
.
Com aquest dia hem visitat un temple jainista, semblar interessant deixar alguna referència sobre aquesta religió.
.
Com se sap les Upanishds, podríem dir les escriptures fundacionals de l'hinduisme, desenvolupen la idea del samsara, el cicle de les reencaranacions. Entre el segles VIII i VI abans de C va haver molt debat perquè a més la casta més alta, els brahamans, havien agafat molt poder. Així doncs varen aparéixer dues figures: Mahavira i Buda. Mahavira va fundar el jainisme.
.
Per a superar el dilema del samsara Mahavira va postular la llei del karma contiguda en la doctrina de les reencarnacions. Les accions en aquesta vida condicionen les futures. Calia mantenir-se purs en aquest món.
.
Per a aconseguir allibarar-se del samsara els jainistes proposen les tres vies de puresa: fe, saviesa i una conducta veritable. Essent el codi de conducta: no matar, no mentir, no robar, ser cast, austeritat i renúncia a tots els plaers.
.
El precepte de no matar ni violentar ahimsa en la religió jainista, suposa un pas significatiu per a la moral del pensament hindú.
.
No està de més assenyalar que si l'hinduisme és una religió monoteista, el jainisme és atea.

Cap comentari: