EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, de setembre 22, 2008

WE-THINK - Mass innovation, not mass production

de Charles Leadbeater (and 257 other people). Profile Books. Primera edició el 2008 per Profile Books, Londres.
.
El títol del llibre enganya perquè no ens permet mínimament encertar de què va la cosa, fins i tot el subtítol (Mass innovation, not mass production) no és tampoc gaire aclaridor. De tota manera com jo tampoc no sé quin títol seria més escaient deixo el tema del títol i considerarem que els mots WE-THINK són un convencionalisme i oblidarem el seu significat (jo penso).
.
La idea força del llibre, de principi fins a final és You are what you share (Tu ets el que comparteixes) i sota aquesta idea apareix el món de YouTube, Facebook, Blogger, Wikipedia, etc. d'una manera objectiva, vull dir que en principi és una exposició de fets.
.
És interessant com va néixer la Wikipedia i ho és perquè confirma l'esperit del llibre: compartir. El gener de 2001 hi havia només 31 entrades en anglès, i al cap d'un any ja eren 17307 i prop d'un milió el gener del 2006 i un milió i mig el 2007, mentre que sumant totes les llengües sis milions. El 2007 era visitada pel 5,87% dels usuaris d'internet mentre que l'Encyclopedia Britannica només el 0,03%.
.
Quan es va plantejar el tema de la fiabilitat s'ha vist que la Wikipedia tenia errors. Un estudi de la revista Nature va trobar 42 entrades equivocades a l'Encyclopedia Britannia i 123 a la Wikipedia. La conclusió doncs no era tan negativa com s'havia cregut.
.
També ens explica com a partir de Web 2.0 va facilitar els wiki i els blogs. El primer blog va ser creat probablement el 1993 per la casa Mosaic i l'escriptor John Berger va ser el primer en emprar el mot Weblog el 1997 i Peter Merholz el terme we blog el 1999. El resultat és intel.ligència compartida. Això són els blogs.
.
I a mesura que augmenta el nombre de blogs, augmenten els elements de WE-THINK, és a dir, les possibilitats de crear i compartir. Després d'això ve Flick, YouTube, MySpace, Facebook
.
M'he referit a la Wikipedia perquè és un exemple conegut, però el tema de la cultura del WE-THINK va més enllà: Les idees no viuen en les ments dels individus, sinó com regals hi circulen constantment. En el segle que s'acosta, el nostre benestar dependrà menys en què tenim i què consumim i més en què compartim amb els altres i creem junts, especialment degut a què el consum s'anirà limitant a causa de problemes de medi ambient.
.
Una aportació essencial de l'autor a l'entorn del que ens ocupa és que es manifesta en contra de tot allò relacionat amb la propietat intel.lectual, com la defensada per Bill Gates, entre molts altres. I fa un elogi al famós cantant folk Woody Guthrie, el qual a on fa referència al Copyright hi diu Aquesta cançó té els Drets Reservats als EUA sota el Segell de Copyright 154085, per un període de 28 anys, i qualsevol enganxat cantant-la sense el nostre permís serà un gran amic de nosaltres perquè tant ens en fot. Publique-la. Escriviu-la. Canteu-la. Entoneu-la. Xiuleu-la. Nosaltres la vam escriure i això era tot el que voliém fer.
.
Com funcina el WE-THINK? Aquest és el tema. Primera ha d'haver 1) Un nucli, el pinyol, a partir del qual s'inicia la cosa. Potser una persona, com Linus Torvalds, fundador del programa Linux o un conjunt de persones en el que cada una domina una faceta . 2) Cotribució. Moltes persones mitjançant internet contribueixen en la realització d'un programa. Algunes ho fan perquè els agrada i altres ho fan per odi a Microsoft. El que és important és que ha d'haver un centre capaç d'organitzar i coordinar totes aquestes contribucions. 3) Conexió. Com més gran és un grup i més variades les perspectives que hi ha implicades, els guanys de combinar tot això seran més grans. Per exemple, 5 persones i cada una amb un especialització, dona per 10 combinaciions. 4) Col.laboració. Contribucions en massa no asseguren res, la col.laboració ha de ser intel.ligent, per la qual cosa és essencial saber manegar les diferents maneres de pensar, basades en l'afer que es tracta 5) Creació. El conjunt de forces i persones que entren en contacte en el que podríem dir el món WE-THINK fan possible la creació, però no necessàriament sempre es dona la creació, per exemple, la Wikipedia estimula la creació i la participació, bloguejar és alt amb participació i baix en col.laboració, com també passa a YouTube i al Flick.
.
L'apartat més interessant del llibre és on dona exemples concrets d'empreses en les que s'hi ha donat la cultura del WE-THINK, com Lego, Nokia, The Sims. En aquestes empreses i moltes més es dona la col.laboració de persones externes que han contribuït a crear nous productes, tot això és possible en una xarxa organitzada i preparada.
.
Un cas que exemplifica això és el d'un diari coreà en el que els redactors són externs, és el ohmynews.com. En aquest sentit no deixe de ser curiós el que ha fet La Vangardia que ha creat una secció en la que els lectors són els que donen la notícia. Evidentment La Vanguardia s'apunta al WE-THINK, però amb una diferència i és que La Vanguardia durá sempre el control d'aquesta secció, per la qual cosa no serà tan lliure com el diari coreà esmentat.
Resumint, com s'ha dit al principi la filosofia WE-THINK és el Tu ets el que comparteixes, per tant, és transversal perquè encara que per raons comprensibles el món d'internet és espectacularment el dominant també és òbvi que aquesta filosofia pot donar-se a diferents llocs i activitats, per exemple, l'autor ens explica de manera força amena com es va inventar el tipus de bicicleta conegut arreu com mountain bike.
Crec doncs que és un llibre força interessant per a comprendre un aspecte del món d'avui malgrat que, com ens explica l'autor, iniciatives semblant han existit sempre. També hi ha iniciatives que responen a la filosofia de WE-THINK encara que no es concretin en un producte material, un exemple és el que l' amic Saló va crear sota el nom d'INTERCANVI a finals dels 80 per a l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample, es tractava d'intercanvi de serveis sota la filosofia d' avui per tu, demà per mi, és a dir, avui jo t'arreglo l'ordinador i tu demà em pintes el menjador, per exemple. En aquest cas el producte que es comparteix és temps.

Cap comentari: