EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de juliol 24, 2010

A la memòria del meu pare


Amb aquest mateix títol el 27 juny 2007 ja va haver una entrada amb l'excusa que aleshores feia 114 anys que havia nascut el meu pare.

Tal com deia aleshores el meu pare va néixer a l'Havana a la casa dels Comtes de la Mortera i quan la comtessa era vídua va fer el necessari per a què el meu pare estudiés el que volgués a càrrec del comtat. Aquesta comtessa tenia dues filles i quan la que va heretar el títol es va casar amb Gabriel Maura, aleshores va ser aquest qui va fer el seguiment del meu pare fins que acabés els estudis.

Com Gabriel Maura era historiador es va establir una correspondència amb el meu pare a fi i efecte que l'hi informés dels esdeveniments polítics de Barcelona. El cas és que  aquesta relació es va acabar just quan es va declarar la República. Poc abans Alfons XIII li havia atorgat el títol de Duc de Maura, tant per haver estat ministre com a compensació dels mèrits del seu pare Antonio Maura.

Com se sap la declaració de la república, a Barcelona, va anar acompanyada d'uns xicots que prl carrer anaven cridant "Visca Macià, mori Cambó". El meu pare va comentar a la meva mare que anava a explicar això en la seva carta a Gabriel Maura; l'assenyada de la meva mare li va dir que no ho fes, però el meu pare va voler ser fidel a la veritat i ho va posar. El resultat va ser immediat: ja no es va rebre cap més lletra de Maura. Es va rencar, doncs, la relació.

El cas és que de tant en tant m'ha vingut la curiositat de saber què en queda d'aquella correspodència encara que els dos corresponsals ja no són en aquest món.

A tot això s'hi ha afegit que aquest curs 2010/2011 faré el tercer any d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (Perfil: Estudis històrics), la qual cosa m'ha fet interessar per l'esmentada relació epistolar perquè no hi ha cap dubte que les cartes del meu pare serien una font interessantíssima del que en historiografia se'n diu font primària.

Com vaig comentar aquests detalls del meu pare al professor d'Història Contemporània que he tingut aquest darrer trimestre, em va donar les dades per a què em posés amb contacte amb la Fundación Antonio Maura, que segur estaria molt ben atès. Així va ser i després d'algunes converses amb el Secretari de la Fundació Alfonso Berenguer Pérez Maura de la Peña es va averiguar que del meu pare només hi havia una carta. Val a dir que l'actual Duc de Maura és el seu germà Ramiro
Naturalment que a una carta no li podem dir que sigui un material historiogràfic, però des del punt de vista emocional no perd un gram d'importància, es tracta d'una carta datada el 6 desembre 1920 i té l'especial interès per ser just en la què el meu pare comunicava a Gabriel Maura que s'anava a casar amb qui esdevindria la meva mare. Això seria el dia 20 del mateix mes de desembre. La casualitat ha volgut que el mateix dia cinquanta-quatre anys després em casava jo.

Així doncs ahir divendres em vaig estrenar amb el tren d'alta velocitat i a les onze del matí visitava l'esmentada fundació i, com esperava, atès per Alfonso Pérez Maura. Certament tenir a les mans la carta del meu pare em va emocionar. Una vegada més vaig poder admirar la seva perfecta i bella cal.ligrafia. No cal dir que em vaig endur una fotocòpia.

Com ja se sap, les fundacions no estan passant pel seu millor moment i vaig comprar un parell de llibres, que es poden veure en aquesta entrada. El de l'inventarí es justifica perquè encara que només hi hagi una carta del meu pare, per les arxiveres va ser raó suficient per a què hi figuri en l'índex. L'adquisició del llibre del que Gabriel Maura és co-autor es justifica d'una manera més ambígua, tal vegada forçada, perquè cal suposar que per a escriure aquest llibre Gabriel Maura va fer ús, per mínim que fos, de la informació que el meu pare li havia enviat des d'abans del 1920 fins l'abril del 1931 o la República.

Cal consignar que Alfonso Pérez Maura va està en tot moment molt amable amb nosaltres -car anava amb la dona- i va lamentar que nosaltres no tinguéssim cap carta guardada de Gabriel Maura, per altra banda, li vaig estalviar el disgust de fer-li veure que es va trencar la relació per un acte de supèrbia, intolerància i arrogància.

Després de tres hores de petar la xerrada a la fundació, la meva muller i jo vam sortir per fer un piscolabis prop d'on es feia l'exposició de Turner.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.--.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.--.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Els que han vist les fotos del viatge a Cuba el convé més visitar l'entrada del 27 de juny del 2007 amb l'enllaç:

http://albertdelahoz.blogspot.com.es/2007/06/la-memria-del-meu-pare.html

i considerar aquesta entrada la continuació de la del 2007. 

8 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

HOLA ALBERT REB LA MEVA SINCERA ENHORABONA.
AIXÒ ES UN GRAN ACONTEIXEMENTI JA PUC SUPOSAR L´ALEGRIA QUE TINDRIES TINDRE A LES TEVES MANS AQUESTA CARTA DEL TEU PARE.

ES ESTUPENDO AQUETS ESTUDIS QUE FAS A L´UNIVERSITAT POMPEU FABRA.

REB UNA ABRAÇADA DESDE VALENCIA, Montserrat

Albert ha dit...

Moltes gràcies Montserrat, tant per la visita i com encara més pel comentari.

Joana ha dit...

Escrius poquet, però sempre m'agrada el que dius.

Albert ha dit...

Moltes gràcies Joana.

Júlia ha dit...

Un viatge molt interessant, m'alegro que trobessis alguna cosa, encara que fos poca, una abraçada i bon estiu.

Albert ha dit...

Moltes gràcies Júlia

F.Puigcarbó ha dit...

Un viatge que ha valgut la pena, i en certa manera ja has començat a explicar la història del teu pare.

Albert ha dit...

Hola Francesc, sí, he començat, però també he acabat. El viatge ha tancat una cosa -difícil de precisar què era- que em feia l'efecte que estava oberta o mal tancada. L'entrada al blog podríem dir l'explicita. Moltes gràcies.