EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de juliol 23, 2011

Días estupendos


Autor/Director: Alfredo Sanzol
Intérprets:
Paco Déniz (El de la bicicleta)
Elena González (La nudista)
Juan Antonio Lumbreras (El del tronco)
Natalia Hernández (La que canta)
Pablo Vázquez (El del melón)
Teatre: La Villarroel



Programa de mà:
L'estiu és l'època de l'any en què la personalitat pateix el canvi més brusc. Projectem fantasies, realitats que voldríem viure, esperances de paradisos... . I volem que tot es faci realitat en aquest breu lapse de temps en què podem trencar amb l'activitat habitual per entrar en una mena de bombolla. L'estiu és un tub de laboratori on apareixen les veus que la resta de l'any s'oculten i que, ara, ens proporcionen una experiència de realitat paral•lela.
Les històries de Días estupendos tenen a veure amb aquesta sensació de cresta vital. Allà on amb més força s'expressa la vida, comença la mort.
Són històries en què la intensitat arrossega l'acció. En què, horroritzats, riem.

Alfredo Sanzol

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

El plantejament de l'obra podria comparar-se parcialment amb vides creuades, però no hi ha tals creuaments, sinó que és més aviat un seguit de contes o històries, però dramatizades, de manera que moltes vegades el darrer personatge d'una història no es mou de l'escenari i immediatament és el primer personatge de la història següent, la qual cosa, li dóna un dinamisme que nopermet que l'espectador es distregui i estigui predisposat a seguir una nova història.

Totes les històries són personatges actuals, com passa en la literatura, duts a l'extrem, de manera que podem dir que són exagerats o tant paròdics com els del Quixot, però es presenten els drames de la manera més divertida i inversemblant possible; com la parella que després de nou anys de feliç matrimoni es plantegen fer una "separació preventiva" per a evitar passar pel tràngol d'una separació traumàtica i és magnífica, corprenedora i assenyada la guia per a la vida que una mare li diu a la seva filla que encara té a la panxa. No hi ha dubte que és del millor i més divertit que ara hi ha a l'escena barcelonina.

Cap comentari: