EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, de maig 05, 2013

LLIBERTAT!

de Santiago Rusiñol
Dramatúrgia: Josep Maria Mestres
Director: Josep Maria Mestres
Intérprets:
Mariona Albert
Roger Casamajor
Tilda Espluga
Jana Font
Marc Fonts
Camilo García
Maife Gil

Jordi Girabal
Òscar Kapoya
Lídia Linuesa
Jordi Martínez
Neus Pàmies
Víctor Pi
Quimet Pla
Atilà Puig
Òscar Rabadan
Artur Raurich
Aina Sánchez
Jacob Torres
Artur Trias
Ton Vieira
Teatre Nacional de Catalunya

Precisament per la simpatia i el respecte que tinc per la figura de Rusiñol no m'ha convençut aquesta pretesa actualització que s'hi ha fet. Penso que quan s'agafa un text ja antic i se'l vol actualitzar cal fer-ho amb coherència, és a dir, que sigui traslladable realment a l'actualitat, al segle XXI. Això implica assumir el risc de què en alguns aspectes les coses són o se senten diferents.

En un dels moment de l'obra el pare de la Florentina diu que ella és feminista. Com jo no he llgit el text de Rusiñol no sé si aquesta paraula hi apareix o no; m'estranya una mica, però podria ser. De tota manera aquest punt no és essencial encara que sí una pista. Se suposa que una dona feminista té una personalitat ferma i no entra en l'estranya ambigüitat d'estimar el Jaumet Negre com un germà. De fet he conegut unes poques noies que s'hi han casat amb negres (com ha anar la història no és el cas), malgrat la crítica familiar.

La meva opinió és que malgrat un evident racisme que hi ha a la nostra societat, com a totes, una noia d'avui s'hi hauria casat, per tant, Josep Maria Mestres hauria d'haver creat un escenari d'acord amb el fet que una noia d'avui si s'enamora d'un negre no hi ha qui l'aturi. Evidentment, des del meu punt de vista, el millor és deixar el text com està i sutuar-lo a l'època en què es va estrenar. Els espectadors ja sabrem fer-nos càrrec del context històric i sentir la veu de Macià o de Bush no calia. Com tampoc calia una manifestació de vaguistes i menys en una època que la majoria dels vaguistes no pertanyen a la indústria com representa a la funció.

Pel que fa a l'admiració que sento per Santiago Rusiñol val a dir que el 19 febrer 2007 vaig veure Jardí abandonat a l'Espai Escènic Joan Brossa i que el 5 febrer 2010 vaig veure L'auca del senyor Esteve al TNC amb dramatúrgia Pablo Ley i Carme Portaceli, direcció Carme Portaceli. Les dues em van agradar força.

Cap comentari: