Alison, era una bona noia.
I es va casar amb un dels que peguen.
I els que peguen no saben què fan mal.
I el mal que fan també els arriba.
Els dos eren de Rye.
I ella va deixar Rye per Eastbourne.
Se sentia vigilada.
Quan era a casa meva.
Se sentia estimada.
Quan li rentava el cap.
Se sentia feliç.
Lliure.
3 juny 2025
Albert
Aquest poema el vaig presentar en el curs de POESIA a l'Espai Montserrat Olivella i va ser llegit pel Pep, l'expert.
