EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espriu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espriu. Mostrar tots els missatges

dimecres, de juliol 24, 2013

28 I MIG, adaptacions i treball de text: Jeroni Rubió

Intèrprets: Tomeu Amer, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Pablo Derqui, Pol López, Anna Madueño, Clara
Segura, Ernest Villegas i Montse Vellvehí.
Il·luminació: Pep Barcons. Vestuari: Berta Ribera. Disseny de so: Damien Bazin. Projeccions: Cisco Isern. Treball de cant: Pablo Puche. Confecció vestuari i sastressa: Irene Fernández. Tècnic funcions: Guillem Gilabert. Regidor: Marc Serra. Ajudant direcció: Montse Tixé.
Direcció: Oriol Broggi.
Producció de La Perla 29. 
Teatre: Biblioteca de Catalunya.

 Què es pot dir d'una peça teatral que comença amb els mateixos mots que Dante va escriure al principi de la Divina Comèdia i acaba com acaba com 8½ de Fellini i entremig hi ha Txèkhov (Oncle Vània) Espriu (Primera història d'Esther), cançó, cinema, circ, putxinel·li, música, hípica, màgia, comèdia, dramai a on el públic riu i plora.

No, no és un homenatge al cine ni a res, no és paracine, ni parateatre; tanmateix hi ha tot el que hem dit  i més perquè al mig de la gresca que hi ha es repensa l'art de la interpretació, de la creació artística, la literatura, l'amor i la manca d'amor.

Malgrat tot és una obra impossible d'explicar perquè el nombre de noms propis que he esmentat es queda curt, però animo a no perdre's aquest espectacle perquè tal com diuen els Beatles en una cançó "A splendid time is guaranteed for all"



dimecres, de maig 08, 2013

Any Salvador Espriu

La frase del dia:

"La lucidesa que deixa intacta l’acció irrita tothom, fins i tot el mateix lúcid"

dissabte, de febrer 09, 2013

ADREÇA DESCONEGUDA


"Què és l’amor, vell Memucan? / —Un nap al caliu, senyor. / —Quina gran definició! / —C’est de ma pauvre maman."
(La frase del dia de l'Any Espriu)
__________________________________________________________________________________

de Kathrine Kressmann Taylor
Intérprets: Lluís Homar
                  Eduard Fernández
Director: Lluís Homar
Teatre: La Villarroel

Per a començar m'agrada que La Villarroel hagi recuperat el seu nom, tal com l'anomenàven els que fa anys que anem al teatre perquè no tenia sentit i anava contra el costum dir-se "Teatre Villarroel", per la senzilla raó que de La Villarroel només n'hi ha una i no es pot confondre en res.

De l'obra, ADREÇA DESCONEGUDA, ja en vaig parlar el 30 maig 2006 en aquest blog quan la vaig veure al Teatre Auditori de Sant Cugat interpretada per Jordi Bosch i Joan Madaula.

No faré comparacions amb els actors perquè tots m'han donat molt bones hores al teatre i m'estimo l'escena catalana.

La comparació entre les dues representacions m'ha plagut més la de La Villarroel perquè a l'estar l'escenari al mig del públic, fins i tot hi ha unes poques butaques a l'escenari, fa que el públic quedi més integrat a la funció i quan es tracta d'un text molt emotiu, aleshores la proximitat actor-espectador es fa més palesa i, indubtablement es confirma la teoria del director de teatre el, polonès Jerzy Grotowski

Just abans de començar la representació els dos actors van fer un emotiu brindis a la gran actriu
Anna Lizaran, que ens ha deixat quan encara tenia un públic que la seguia

Com l'obra es representarà fins el 24 de març hi ha temps per anar-hi, cal.

.

dilluns, de desembre 31, 2012

A Mossèn Cinto

Una de les poques coses bones que ha tingut l'any que avui acaba és que el Monument a Jacint Verdaguer ja no està a les fosques.

Aquest monument està situat a la Diagonal en el punt que fa cruïlla amb el passeig de Sant Joan, l'escultura que hi ha a dalt de tot mira a la part de muntanya del passeig de San Joan. L'escultura, de bronze, és obra de l'escultor Joan Borrell i Nicolau; mentre que el conjunt del monement modernista és obra de l'arquitete Josep Maria Pericas. Les obres del monument van acabar el 1924.

De tota manera, en una ciutat moderna, en monuments a la via pública, és a dir, al marge de les escultures que es poden veure pels parcs i jardins; hem d'entendre doncs que les obres d'art que formen part del paisatge natural de la gent quan es mou per la ciutat, sigui per anar a la feina, a l'escola o qualsevol altra activitat, les obres d'art, escultures i tota mena
de monuments han de ser visibles a totes les hores.

Així doncs podem dir que el monument a mossèn Cinto ha entrat a forma part de la vida de la ciutat de Barcelona l'any 2012, és a dir, cent anys després de la seva mort. Demà comença l'any Salvador Espriu, però cal dir que si no hagués estat per Jacint Verdaguer poetes com Joan Maragall, Josep Carner, Carles Riba o Salvador Espriu no haurien existit.

Com un dels poemes més reixits de Verdaguer és LES FLORS DEL CALVARI, heus aquí:
 
Veyeume aquí, Senyor, á vostres plantes,
despullat de tot bé, malalt y pobre,
de mon no-res perdut dintre l'abisme.
Cuch de la terra vil, per una estona
he vingut en la cendra á arrocegarme.
                                                                            Fou mon breçol un grá de polcinera,
                                                                             y un altre grá será lo meu sepulcre.
                                                                          Voldría ser quelcom per oferirvos,
                                                                           però Vos me voleu petit é inútil,
                                                                           de gloria despullat y de prestigi.
                                                                           Feu de mi lo que us placia, fulla seca
                                                                           de les que'l vent se'n porta, ó gota d'aygua
                                                                           de les que'l sol sobre l'herbey axuga,
                                                                           ó, si ho voleu, baboya del escarni.
                                                                           Jo so un no-res, més mon no-res es vostre;
                                                                           vostre es, Senyor, y us ama y vos estima.
                                                                           Feu de mi lo que us placia; no'n só digne
                                                                           d'anar á vostres peus; com arbre estèril
                                                                           de soca á arrel trayeume de la terra;
                                                                           morfoneume, atuiume, anihilaume.

 
                                                        Veniu á mi, congoxes del martiri,
                                                                           veiu, oh Creus, mon or y ma fortuna,
                                                                           ornau mon front, engalonau mos braços.
                                                                           Veniu, llorers y palmes del Calvari,
                                                                           si'm son aspres avuy, abans del gayre
                                                                           á vostre ombriu me será dolç l'assèurem.
                                                                           Espina del dolor, vina á punyirme,
                                                                           cuyta á abrigarme ab ton mantell, oh injuria;
                                                                           calumnia, al meu voltant tos llots apila,
                                                                           miseria, vínam á portar lo ròssech.


                                                          Vull ser volva de pols de la rodera
                                                                            ahon tots los qui passen me trepitgen;
                                                                            vull ser llançat com una escombraría
                                                                            del palau al carrer, de la més alta
                                                                            cima á la afrau, y de la afrau al córrech.
                                                                            Escombreu mes petjades en l'altura;
                                                                            ja no hi faré més nosa, la pobresa
                                                                            será lo meu tresor, será l'oprobi
                                                                            lo meu ergull, les penes ma delícia.

                                                         Desde avuy culliré los vilipendis
                                                                             y llengoteigs com perles y topacis
                                                                             per la corona que en lo cel espero.
                                                                             Muyra aquest cos insoportable, muyra;
                                                                             cansat estich de tan fexuga cárrega;
                                                                             devórel lo fossar, torne á la cendra
                                                                             d'hon ha sortit, sum vermis et non homo.
                                                                             Jo no só pas la industriosa eruga
                                                                             que entre'l fullam de la morera's fila
                                                                             de finíssima seda lo sudari.
                                                                             Jo me'l filo del cánem de mes penes;
                                                                             més , dintre aquexa fosca sepultura,
                                                                             tornat com vos, Jesús, de mort á vida,
                                                                             jo hi trobaré unes ales de crisálida
                                                                             per volármen ab Vos á vostra gloria.


Assenyalem que el 2003 va ser l'Any Verdaguer.