Tinc certa prevenció de veure una pel.lícula feta als E.U.A., però això no m'impedeix reconéixer que d'allà en venen de molt bones, només cal estar a l'aguait per no caure en aquelles que tenen més publicitat; mentre que hi ha altres que passen desapercebudes i són molt bones.
Un dels directors de cinema nordamericans que cal seguir la pista és Jim Jarmusch, que ha estudiat filmació a la Universitat de Columbia i a la Cinematheque Francaise in Paris.
Com no sóc un cinèfil no puc pas dir que he vist tota la seva filmografia, però després d'haver vist avui d'ell
Broken Flowers m'he adonat que ja n'havia vist unes poques més d'ell i totes prou interessants. Com són
Mistery Train, Night on Earth i
Coffee and Cigarrettes.
Mistery Train la tinc força oblidada, però Night on Earth la vaig trobar molt bona i del poc que recordo el tema central ja era la comunicació o, més ben dit, la seva manca. Tenia la peculiaritat que tot eren escenes de nit. Una d'elles protagonitzada per la Winona Ryder fent un paper molt al seu estil, dona de món.
Amb totes les diferències, considero que les dues darreres, és a dir,
Coffee and Cigarrettes i
Broken Flowers s'assemblen força.
S'assemblen en el sentit que els diàlegs són pràcticament sempre entre dues persones. La primera,
Coffee and Cigarrettes, té la particularitat, però, que els personatges surten amb el seu nom real, com Iggy Pop, Tom Waits, Cate Blanchet, Alfred Molina, Bill Murray i altres, que és en blanc i negre; els personatges, dos i alguna vegada tres, enraonen en una taula tot prenent un cafè i fumant cigarretes i mostrant les petites misèries humanes, enveja, cobdícia, menyspreu. Es tracta d'una pel.lícula en que cada diàleg no té cap relació amb els altres, o sigui que podríem dir que és un conjunt de curts en els que, per descomptat, hi ha molt bona música perquè no hi manca el segell del diàleg dels dos primers que són músics, però té també molt mala llet.
Per altra banda,
Broken Flowers és més pel.lícula i per això és la primera pel.lícula de Jim Jamusch que és un èxit amb el millor sentit i té el Grand Prix de Cannes. En aquesta hi tenim també a Bill Murray, que ha guanyat fama pel seu paper de
Lost in translation, i també apareixen actrius com Sharon Stone i Jessica Lange
Don Johnston (Bill Murray) és un solter empedernit perquè no sap ser cap altra cosa, però resulta que hi ha una amant que l'acaba de deixar i mentre posa la cara que té de pomes agres rep una misteriosa lletra d'una antiga amant informant-li que té un fill de 19 anys i que pot ser que el visiti, empès pel seu veí i no pel seu sentit de paternitat es dedica a visitar les seves ex-amants. A totes les lliura un ram de flors i una que és morta, també li deixe un ram de flors a la seva tomba.
És doncs visitant aquestes antigues amigues com va sortint les coses, les coses que no funcionen i és que quan es viatge envers el passat les coses no van. Quan el personatge esdevé més autèntic és quan pitjor va la cosa, quan li sembla que parla amb el qui creus que és el seu fill de veritat.
M'ha agradat força i la recomano, però, com passa a l'anterior, Coffee and Cigarrettes, no es tracta de veure efectes especials, trets, sexe o acció. O sigui que per alguns és una peli avorrida.
Jim Jamusch és el de la primera fotografia
