Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és una ciutat que es mereix una visita per qui no hi ha estat mai.

Encara que l'havia visitada fa temps, darrerament hi he estat una parell de caps de setmana. Té una platja esplèndida i un passeig marítim magnífic, amb la seva balustrada.

Val la pena visitar el que en diuen el far que per dins és tot una obra del genial artista Guinovart, el treball interior està relacionat amb el que en diuen el dia dels negats o sigui amb un accident a la mar en el que moriren molts pescadors. La torre en qüestió se la distingeix pel penell que hi ha a dalt que -com es veu per la foto- està dissenyat per Guinovart.

Com les dues estades les he fetes a l'Hotel César no vull estalviar de fer-ne un comentari. És un hotel ideal per les persones que cerquen allò que en diem "tranquilitat i bons aliments" perquè efectivament és un hotel amb baix consum d'alcohol. Pensat per la gent que vol dormir quan toca i vol llegir, que per això té un jardí en el que s'hi està còmode. Encara que no es tracta de menysprear a cap restaurant -car Vilanova en té uns quants de molt bons, el qui no tingui ganes de caminar per fer un àpat, el restaurant La Fitorra, està també entre els molt bons de la vil.la. Encara que l'expressió sembli exagerada, però això ja va amb mi, es tracta un d'aquests pocs hotels en què un se sent estimat i no un que passa per només deixar la bossa.

Els Jocs Olímpics del 2012

"Madrid" és un mot que pels catalanistes està maleït i això, francament, no ens fa més humans, ans al contrari.

Demà el C.O.I. decidirà quina serà la ciutat olímpica dels Jocs del 2012 i jo crec que Madrid no ho serà perquè no fa gaire ja es van fer uns Jocs a una altra ciutat espanyola, Barcelona. En aquest tema, però, no val a dir allò de que "Catalonia is not Spain" o coses semblants com es diu a vegades perquè perquè tan fonamentalista és qui diu que Catalunya no és Espanya com el que nega que Catalunya sigui una nació.

Com tots sabem el cava és la beguda de les celebracions per excel.lència i seria deplorable que -en cas de ser Madrid la ciutat triada- el poble madrileny no ho celebrés amb cava català perquè va haver un senyor que no fa faltes d'ortografia, però que de polític no en té res.

La cosa és que, com deia al principi, "Madrid" és un mot maleït perquè representa el poder, l'abús, l'opressió, la injustícia i més, però Madrid és també una ciutat on viuen persones com nosaltres, que treballen com nosaltres i que nosaltres els necessitem si volem que les coses millorin.

Així doncs, l'alcalde de Madrid, que té un tarannà envejable, acaba de dir que la ciutat olímpica espanyola és Barcelona i que la marca de Barcelona a favor de la candidatura de Madrid és essencial.

A guisa de la meva presentació al món blogaire

Aquesta entrada és com una presentació que acompanyo d'una fotografia meva de quan tenia uns set anys. M'hauria agradat posar en el perfil una foto meva d'ara que en tinc seixanta un, però com no he estat capaç m'ha semblat oportú aquesta foto que és indicadora d'una època, la del "imperio hacia Dios".

M'ha semblat també escaient aquesta foto perquè mostra uns elements que avui han quedat obsolets i crec que són exponents dels canvis que alguns hem viscut. Mentre que em va semblar molt important adquirir la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana, ara la meva obra de consulta és la Viquipèdia i si m'ha agradat sempre tenir a prop un "Fabra" ara amb una clicada tinc a la mà l'esplèndid Diccionari catalàvalencià-balear.

Val a dir que em vaig assabentar de l'existència dels blocs no fa encara un mes arran del programa SALÓ DE LECTURA que fa Barcelona Televisió. En aquest programa van participar entre d'altres Tina Vallès, Carles Miró, Marius Serra i Ponç Pons; he de deixar constància que Tina Vallès ha tingut la gentilesa en donar-me algunes orientacions per iniciar aquest bloc, que l'hi agraeixo.

A guisa de presentació ha de dir que fa un any i escaig que estic jubilat i que aprofito tant com puc aquest temps que els anys de treball -com administratiu- m'han permès comprar.

Quedar dit doncs que no sóc escriptor, però igual que el nen de la foto, no he deixat d'escriure i no solsament he escrit a la feia, sinó que a màquina o amb ordinador he estat un d'aquests pesats que han sortit a la secció de cartes al director de diversos mitjans, com els diaris "Avui", "El Correo Catalán", "La Vanguardia", "Tele-Exprés", "El País", "Mundo Diario", "Diario de Barcelona" i "El Punt", així com les revistes "Serra d'Or", "Destino", "Posible", "Triunfo", "The Guardian Weekly" , "Triunfo", "Cuadernos para el Diálogo", "L'Hora"; alguns casos també han sortit escrits meus com articles, però sempre referint-me a aspectes socials, polítics o culturals i mai res que es pugui definir com creació literària. Cal afegir que d'una manera genèrica, no vull dir estricte doncs, en els meus escrits en publicacions catalanes he defensat idees en el sentit ampli del mot perquè fer catalanisme a Catalunya m'ha semblat una redundància, encara que no sempre, especialment quan fan aparició a l'escena els botiflers. Per altra banda en els escrits a les publicacions madrilenyes he fet catalanisme.

Això darrer explica el perquè, encara que no sigui ni ho hagi estat, del ram perodístic, per tal d'arrodonir el meu intrusisme m'ha semblat escaient batejar aquest bloc com "L'Herald de l'Eixample", que com hom pot endevinar és al barri de Barcelona on visc i "herald" és el nom que reben molts diaris arreu del món i que en català vol dir missatger