Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
TEATRE GOYAAUTOR: J.B. Priestley TRADUCCIÓ: Joan Sellent DIRECCIÓ: Josep Maria Pou REPARTIMENT: Josep Maria Pou (Inspector Goole) Carles Canut (Arthur Birling) Victòria Pagès (Sybil Birling) Ruben Ametllé (Gerald Croft) Paula Blanco (Sheila Birling) David Marcé (Eric Birling)
de Ivan Turguénev Traducció:Miquel Cabal Guarro Versió:Joan Sellent Direcció i dramatúrgia Josep Maria Mestres Intérprets: Oriol Agell és Kólia Míriam Alamany és Lizaveta Sílvia Bel és Natàlia Xavier Boada és Arkadi Josep Manuel Casany és Rakitin Tilda Espluga és Kàtia Robert González és Aleksei Max Jiménez és Kólia Carles Martínez és Xpiguelski Joan Raja és Bolxintsov Hans Richter és Schaaf Adrià Roca és Kólia Carme Sansa és Anna Semiónovna David Segú és Matvei Diana Torné és Vérotxka Ireneu Tranis és el Criat Alba Valldaura és la Criada Teatre Nacional de Catalunya
de Harold Pinter. Direcció Lluís Pasqual Intèrprets: Jordi Bosch Marc / Roger Coma Javier / Eduard Farelo Albert / Míriam Iscla Marta / Marta Marco Júlia / Àngels Moll Sònia / Boris Ruiz cambrer / Pep Sais Ricard / Clara Segura Suki
Una bona part d'espanyols no sap encara assumir el significat de paraules com democràcia, feixisme, monarquia, república, socialisme, capitalisme, etc.
Aquí i avui voldria comentar una mica el concepte de monarquia.
Tothom sap que es tracta d'una figura que ve de molt lluny en el temps i que ha passat per diferents etapes, però hi ha una etapa que va quedar marcada a Europa d'una manera molt significativa. Amb l'emperador romà Constantí es va començar a relacionar el rei com el representant de Déu a la terra, que va ser l'orígen del que s'entén per monarquia absoluta, de manera que el rei no era elegit, sinó ungit.
Amb la democratització van aparéixer molt lentament les monarquies constitucionals en les que qui mana ja no és el rei, sinó els representants del poble. Això vol dir que a la pràctica el funcionament és republicà, però que en lloc d'un president es manté el monarca com a representant de l'Estat.
Precisament perquè el rei representa l'Estat se li deu un respecte, però aquest respecte no ens ha de dur a convertir el rei amb una mena d'home sobre home o d'home sagrat. El shakesperià Ricard II tira el mirall al terra quan s'adona que és un home com els altres; estic segur que l'actual rei d'Espanya sap molt bé que també és un home com els altres, però el que costa d'entendre que els periodistes i la seu a Catalunya del Partit Popular facin escarafalls perquè els de Catalunya Ràdio l'hi hagin fet un broma.
El cas curiós és que es parli dels filtres que hi ha al palau abans una trucada no arriba a l'orella del rei. Què vol dir això dels filtres? ¿Vol dir això que ara posaran un altre filtre? ¿Paguem impostos per mantenir aquesta mena de filtres? Crec que això és perdre els papers si és cert que hi ha més d'una persona per a filtrar una trucada dirigida al rei.
Concretament la notícia de La Vanguardia acaba així: "El representante popular ha lamentado como catalán "la mala imagen que pueden dar desde un medio público" y ha querido remarcar el "afecto que la mayoría de los catalanes tenemos por la figura del Rey Juan Carlos y la institución que representa".
Crec que la majoria dels catalans que hem viscut la transició política sentim un sincer respecte pel rei i precisament per això la broma de Catalunya Ràdio no dóna cap "mala imagen" a la monarquia, el que passa és que Catalunya Ràdio està majoritàriament controlada per partits catalans i deixa en minoria el partit que va portar l'Estatut al Tribunal Constitucional.
de Tracy Letts Teatre Nacional de Catalunya Intérprets: Jordi Banacolocha Abel Folk Montse German Maife Gil Anna Lizaran Almudena Lomba Òscar Molina Clara de Ramon Rosa Renom Albert Triola Manuel Veiga Carles Velat Emma Vilarasau
Intérprets: Lola Cordón / José Luis Gómez / Ramón Pons / Susi Sánchez
Aquesta representació és una producció del Teatro de la Abadía, de Madrid, la qual cosa ja és d'entrada una garantia.
Val a dir que ningú no discuteix la validesa d'un text de Samuel Beckett, però la veritat és que una obra molt dura per a l'espectador i si l'espectador té agorafòbia el millor que pot fer és no anar-hi i si ja té l'entrada que es quedi al bar del teatre que des de la darrera remodelació està força bé.