EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de juliol 09, 2011

Realisme(s). L’empremta de Courbet



A qui es prengui la molèstia de visitar aquest blog li recomano molt vívament que escolti el qye ens diu Mª Teresa Ocaña i Gomà, Directora del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) perquè per un estudiant d'art, que no erudit, no pot entendre que l'exposició es digui "realismes" quan de moviment realista a la pintura només se'n reconeix un, que va anar del 1840 fins el 1870-1880. I per descomptat el que costa més d'entendre doncs és la presència d'Antoni Tàpies.

Estic d'acord, car és de manual, amb el que diu la directora del museu, que el realisme va ser un moviment, que no un estil, del segle XIX. El realisme va ser precedit pel romanticisme que va significar en la història de l'art l'aparició de la figura de l'artista ja com l'entenem ara i que el realisme ho va accentuar i es podria dir que la seva culminació en aquest accent la principal i, possiblement, encara indiscutible figura és Salvador Dalí. Evidentment aquest aspecte de la figura de l'artista no és l'únic del realisme, encara que hi està relacionat perquè a partir del romanticisme la figura de l'artista té una faceta social, però també artística perquè en qualsevol cas el més important serà, cada vegada més, la mirada de l'artista.

Així el pintor realista té una preocupació màxima: plasmar en el llenç la realitat tal com el l'ha vista perquè, no hem d'oblidar, que l'obra es fa sempre després, a l'estudi. La plasmació de la realitat en el moment real vindrà en la pintura a l'exterior, à plain air, és a dir, l'impressionisme.

Com l'objectiu del pintor era l'art d'allò real, els artistes realistes tenien, com havia de ser en plena Revolució Indusdtrial, una vocació científica per una banda, i com també toca al voltant del 1848, una vocació revolucionària, provocadora.

Fetes aquestes dues observacions és força interessant el plantejament del MNAC i cal aplaudir, en primer lloc, l'estada per uns dies a Barcelona d'unes quantes peces importants de Gustave Courbet, el pintor realista més important de la història de l'art, però també cal aplaudir que se l'hagi relacionat amb el pintor realista més important a nivell peninsular, Martí Alsina, que va conéixer a Courbet. També altres pintors realistes catalans i, com justifica la directora una mostra "realilsta" que va de Murillo a Tàpies.


www.btvnoticies.cat

diumenge, de juliol 03, 2011

dissabte, de juny 25, 2011

Giselle


GUIÓ: David Campos
VERSIÓ: David Campos
COREOGRAFIA: David Campos
MÚSICA ORIGINAL: Adolphe Adam
ADAPTACIÓ MUSICAL: Llorenç Peris
MESTRE DE BALLET I REPETICIÓ: Irene Sabas
INTÈRPRETS:
Jesús Pastor (Albrecht. Ballarí principal de l'American Ballet Theatre)
Vincent Gros (Albrecht)
Aileen Gallinera (Giselle)
Elline Damian (Giselle)
Eva Basulto
Karina Campos
Lea Baduria
Raquel Gil
Camile Margaux
Eduardo Espejo
Jerome Peytour
Miguel Rodríguez
Carlos Pires
Teatre Goya

Interessant coreografia basada en un argument nou que parteix de les dones víctimes fatals de la violència de gènere que es converteixen en dones d'aigua

dissabte, de juny 18, 2011

El misantrop


de Molière
Traducció: Sergi Belbel
Direcció i il·luminació: Georges Lavaudant
Intérprets:
Jordi Boixaderas és Alceste
Jordi Bosch és Philinte
Lluís Soler és Oronte
Marta Marco és Célimène
Anna Ycobalzeta és Éliante
Rosa Novell és Arsinoé
Carles Martínez és Acaste, marquès
Jordi Martínez és Clitandre, marquès
Ramon Giró és un guarda de la marescalia de França
Miquel Bonet és Dubois, criat d’Alceste
Criats
Andreu Banús
Ignasi Campmany
Òscar García
David Ortega
Xesco Pintó
Ireneu Tranis
Teatre Nacional de Catalunya

dimecres, de juny 15, 2011

Deconstruint el vi català




No hi ha dubte que el meu blog favorit a la xarxa és DECONSTRUINT EL VI CATALÀ per la senzilla raó que un dels dos cervells del blog és el meu gendre i que, per tant, que s'hagi aconseguit que Ferran Adrià hagi fet aquest gest és motiu de satisfacció pels que porten el blog perquè, com queda clar, el blog no és el més important, sinó el documental que estan fent.

dijous, de juny 02, 2011

Copenhaguen


de Michael Frayn
Direcció: Ramon Simó
Intérprets:
Rosa Renom
Lluís Marco
Pere Arquillué
Teatre Nacional de Catalunya

dilluns, d’abril 25, 2011

Miguel Angel Rodriguez 59 segundos Nazi




MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ, CONDENADO A PAGAR 30.000 EUROS POR INJURIAR AL DOCTOR LUIS MONTES, PRESIDENTE FEDERAL DE DMD.

El que fuera portavoz del Gobierno de José María Aznar, Miguel Ángel Rodríguez, deberá pagar 30.000 euros al doctor Luis Montes por haberle injuriado, llamándole nazi, en dos tertulias televisivas. Así lo ha establecido el titular del juzgado de lo Penal número 8 de Madrid.

El juez también obliga a Rodríguez a pagar una multa de 30 euros diarios durante 11 meses, por un delito continuado de injurias, cometido con publicidad, así como al pago de las costasprocesales, incluidas las de la acusación particular.

La Fiscalía solicitó, en el juicio celebrado el pasado 5 de enero, dos años de cárcel y 20.000 euros de indemnización. La acusación particular, 60.000 euros de indemnización.

"La afirmación de que alguien es un genocida, un nazi, es un insulto grave", señala el juzgado madrileño antes de concluir que la intención de Rodríguez era "lesionar la dignidad del querellante, al que despreciaba".

Montes se ha mostrado esta mañana satisfecho por el auto judicial. "Puede sentar un precedente para estos bocazas que se permiten decir en medios de comunicación lo que les parece, sin contrastar", ha asegurado.

Los hechos se remontan a enero y febrero de 2008. Rodríguez acudió primero al programa 59 segundos, de Televisión Española, y unas semanas más tarde a La Noria, de Telecinco. Como tertuliano, arremetió contra el médico del Hospital Severo Ochoa de Leganés, equiparándolo con un nazi.

Rodríguez pasó por alto que una semanas antes la Audiencia Provincial de Madrid había emitido un auto en que determinaba que no se podía demostrar que Montes y su equipo hubieran actuado mal. Se dio carpetazo así al caso de las supuestas sedaciones excesivas a pacientes terminales en las Urgencias del hospital, que saltaron a la luz pública por una denuncia anónima que el Gobierno de Esperanza Aguirre validó. Montes y su equipo fueron relegados de sus funciones, acusados de haber matado a centenares de personas al sedarlas en su agonía.

Después de que la Justicia diera la razón a Montes, varios tertulianos y comunicadores ligados a medios conservadores continuaron arremetiendo contra los médicos. Montes y varios miembros de su equipo mantienen diferentes causas abiertas en los tribunales por las injurias y calumnias sufridas. Entre ellas, contra el ex director del matinal de la Cope, Federico Jiménez Losantos.

diumenge, d’abril 24, 2011

dissabte, d’abril 23, 2011