Pels blocs que he anat veient sembla que el fascinant món dels còctels no és un dels temes preferits a la comunitat blogaire; ho entenc perquè això del còctel sembla cosa d'una altra època, però jo crec fermament que és fascinant -sense ànim de competir amb la cuina antiga o nova- pel fet que un còctel és allò que amb la barreja d'uns ingredients determinats s'aconsegueix un sabor nou.
A la meva entrada del 13 de juliol ja vaig referir-me al còctel d'una manera general i en el del 24 de juliol del San Francisco, el còctel sense alcohol més conegut. Ara, com a final de festa del meu passeig pel Brasil toca, naturalment, la caipirinha.
A tot arreu del Brasil on he pres la caipirinha l'he trobada fantàstica, tant si era en un hotel perdut a l'Amazones com un gran hotel de Salvador. Això algú li semblarà la cosa més normal del món, però per mi no ho era perquè a Manhattan és on he pres el pitjor Manhattan i al famós The Plaza Hotel, també de Nova York, pretenien servir-me un Dry Martini impresentable, enlloc d'una oliva tipus sevillana, l'hi anaven a posar una d'aquestes que tenen una mica de pebrot.
O sigui que l'orígen no és una garantia de res, per tant, els brasilers em van deixar amb un molt bon sabor de boca. Tant és així que a l'aeroport, de tornada, vaig comprar l'ampolla de cachaça que hi ha a la foto. Les llimes i el sucre són de la tenda de la cantonada.
La caipirinha de la foto era mamella de monja, boníssima tu. Algú en vol?
2 comentaris:
holme, si l'ofereixes tan amablement... :)
ostres, quin viatge més fantàstic! no he llegit tots els posts però déu n'hi doret! les fotos genials!!! :)
Publica un comentari a l'entrada