A la Galeria Iguapop, Comerç, 15, Barcelona, exposa Vanessa Castex, de Tolosa de Llenguadoc, que signa com Miss Van.
A l'edat de 18 anys ja va començar a pintar a les parets per tal d'afirmar la seva personalitat donat el fet que és bessona i que per això sentia la necessitat de manifestar-se a les parets. O sigui que va crear una novetat en l'estil d'allò que entenem per grafitti, un art que és majoritàriament cosa d'homes.
El fet sorprenent és que Miss Van ha marcat un estil que des de Tolosa és seguit per dones d'arreu del món que també pinten dones a totes les parets.
Ja fa doncs més de deu anys que els carrers de Tolosa conegueren el pinxell acrílic de Miss Van.
Ara la seva vida es mou entre Tolosa i Barcelona, fora de quan està exhibint la seva obra per les galeries de París, Londres, Nova York, Montreal, Bolònia, Rotterdam i Los Àngeles.
Ella és un clar exponent del l'art urbà jove d'avui, així a la galeria no solsament es ven la seva obra pròpiament artística, encara que potser ella rebutjaria aquest qualificatiu perquè sona a elitista, sinó que també hi ven bolsos, samarretes, texans i calcetes amb les seves imatges. No per casualitat la seva galeria no està precisament al carrer Consell de Cent, sinó al Born comme il faut.
Com es pot veure, les dones de les seves pintures són ninetes o, més exactamente, com diu Miss Van són poupées amb els ulls closos, llavis petoners, grassonetes i provocadores, però no sexy degut precisament a l'ambigüitat que Miss Van vindica per a la sexualitat femenina.
Encara que digui que s'inspira en els pin ups dels anys cinquanta i dels mangues japonesos, ella ho fa amb un estil molt personal i n'és prova els colors que hi posa, que com es veu són colors suau.
Val a dir que les quatre obres posades en aquest post mereixen un comentari. La primera de totes és un grafitti que està a la paret de la galeria, la segona és una quadre, però que s'hi ha pintat la paret amb un color expressament per l'obra en qüestió, les altres dues són diríem normals.
Qui tingui curiositat per les noves tendències artístiques, li recomano que hi vagi, especialment si són dones de menys de trenta anys
1 comentari:
L'he visitat aquest vespre. Per cert, hi havia l'autora fent-se ues fotos. realment, és curiós veure el procés d'"arrencar" l'art de les parets i col·locar-lo en llenços, com es va fer al segle XVIII. I també tens raó que hi ha inversió de rols, donat que un tema molt mascu´lí és tractat des de la perspectiva femenina. Això és més aviat propi dels nostres temps.
Publica un comentari a l'entrada