Una mica de música de Brasil

La pel.lícula ORFEU NEGRO, 1959, la vaig veure al cine Meridiana, de Barcelona, que estava a l’avinguda Meridiana tocant el carrer València. Deuria ser pel 1962, quan tenia uns divuit anys.Aquesta pel.lícula em va fer un gran impacte perquè està basada en el mite d’Orfeu i Eurídice, que és molt romàntic, i que em resultava atractiu pel que de novetat tenia com a cosa ambiental perquè l’acció té lloc durant el carnaval de Rio.La pel.lícula està basada en una obra de teatre titolada Orfeo da Conceiçao. Aquesta pel.lícula va guanyar la Palma a Cannes i la nominació a Hollywood com a millor guió. Per altra banda, i això és el més important, a la banda sonora d’aquest film hi trobem la cançó A Felicidade, que marca l’inici de la col.laboració entre António Carlos Jobim i Vinicius de Moraes i se la considera com el neixament de la bossa nova. En el film també tenim la veu de Joâo Gilberto.Per mi va ser doncs una pel.lícula corprenedora i emocionant perquè si bé té algun punt d’humor, evidentment havia d’acabar malament perquè Eurídice mor en aquest infern que és el carnaval i un jove com jo havia de sentir-se captivat per la bellesa d’aquesta Eurídice negra. Com també recordo l’emoció del moment en què es canta Manha de Carnaval, encara que no sigui del famós duet Jobim/de Moraes.El disc de vinil amb la banda sonora d’aquesta pel.lícula és per mi és una joia, editat a Londres l’any 1967.Uns anys després esdevenia assidu al Jamboree de la Plaça Real, per la meva afició al jazz, Tanmateix em penso que la majoria dels amants al jazz vam esdevenir alhora seguidors de la bossa nova.Encara que m’agrada el jazz, la cançó francesa, la catalana, la italiana, l’anglesa, el r&b, el country i alguna de la música clàssica, la bossa nova és per a mi quelcom diferent perquè es tracta de la música més sensual.Amb tot això, vingué el gran èxit que, per Brasil i per la bossa nova, va significar “La garota de Ipanema”, però si un èxit li faltava, va afegir-se el que li va donar el disc GETZ/GILBERTO. Ara que s’enraona tant de fusió, sospito que aquest disc és la primera fusió de la història de la música. Aquest disc el tinc també en vinil, editat el 1968, sé que existeix en CD, però jo el segueixo escoltant amb el pick up, malgrat que em consta que el de vinil ja és de col.leccionista.El fet que, d'entre altres, Stan Getz interpretés peces com Garota de Ipanema o Corcovado, en aquest disc, va representar el salt al món de la música brasilera. Al cap de poc, Frank Sinatra cantava The girl from Ipanema.És notori que la nòmina de grans artistes brasilers no ha fet més que créixer, amb noms com Caetano Veloso, Maria Bethânia, Milton Nascimento, Gal Costa, Carlinhos Brown, Gilberto Gil, Jorge Vercilo, Bebel Gilberto i Tània Maya. Segur que me'n deixo molts.GAROTA DE IPANEMALa lletraVinicius de MoraesOlha, que coisa mais linda,Mais cheia de graça,É ela, menina,que vem e que passa,Num doce balanço,a caminho do mar.Moça do corpo dourado,Do sol de Ipanema,O seu balançadoÉ mais que um poemaÉ a coisa mais lindaQue eu já vi passarAh, por que estou tão sozinho?Ah, por que tudo é tão triste?Ah, a beleza que existeA beleza que não é só minha,Que também passa sozinha.Ah, se ela soubesseQue quando ela passa,O mundo inteirinhoSe enche de graçaE fica mais lindoPor causa do amor.La músicaAntónio Carlos Jobimhttp://ingeb.org/songs/ipanema.mid